L'endemà de la llei de l'audiovisual espanyola

L'avantprojecte de llei audiovisual que prepara el govern espanyol és una indecència, pel menyspreu que comporta no oferir ni una sola mesura –zero, zilch– de protecció per al català, el basc o el gallec. Cal lluitar contra aquesta nova partida recentralista i uniformitzadora. De moment, Esquerra i Junts exhibeixen diferències d'estratègia. Els primers aposten per negociar; els segons per tirar endavant una llei catalana que forci el conflicte jurídic.

Cal recuperar iniciativa legislativa, això segur. Però és evident que si s'aprovessin mesures per la via del decret llei, acabarien al Constitucional en menys temps del que la HBO triga a dir "no penso incloure doblatges al català". L'opció més raonable passa per exhaurir primer la negociació entre governs i, només si no s'aconsegueix cap rèdit i el projecte entra en un tràmit parlamentari on serà difícil d'arreplegar res, aleshores plantejar l'opció del decret llei català. Probablement no aconseguirà res de concret, però mantindrà el greuge viu, i és important no deixar-lo passar. I, en tot cas, sigui per decret llei, sigui per tràmit ordinari, ens fa falta la llei audiovisual pròpia: resulta incomprensible que Catalunya es regeixi amb un text del 2005, quan Netflix era encara un videoclub virtual que enviava DVDs per correu postal.

Ara bé, mentre tot això passa (o no passa), ens hem de preguntar si, un cop més, anem una pantalla enrere. Més enllà de dir que els joves ja no miren la televisió tradicional, ¿n'hem entès totes les implicacions? ¿Què més podem fer, més enllà d'esgarrapar uns quants euros de les plataformes –benvinguts siguin!– per a produccions en català i aconseguir que el seu catàleg sigui lingüísticament responsable? ¿Quines polítiques de creació de continguts mantenim? ¿Quants diners s'estan dedicant a estimular els qui s'expressen a través de YouTube, Tik-Tok o Twitch? ¿Hi ha suport institucional per a aquesta gent, o encara els fem passar per sota del radar i els mirem amb una barreja de curiositat i displicència? Bah, la canalla! ¿Quan s'acabarà el maltractament pressupostari que pateix el departament de mitjans digitals a la Corporació?

Hi ha molta gent a qui aquesta qüestió li preocupa i que està en llocs de responsabilitat: al Govern, al Parlament, a la Corporació, al CAC, a la universitat, al clúster audiovisual, a les entitats del sector, als mitjans... Però encara no detecto que totes aquestes inquietuds i projectes estiguin ben articulats, i lligats els uns amb els altres. Que hi hagi un pla, en definitiva. Amb totes les branques i derivades que calguin, però un. Si no, amb allò tan català de cada terra fa sa guerra acabarem patint una dispersió de recursos i esforços que no ens podem permetre.