El castellà, terreny adobat per a les 'fake news'

Facebook es vanta d'haver introduït, en l'últim any, més filtres de moderació per posar fre a la propagació de notícies falses. En temps de pandèmia, acceptar que les xarxes socials no supervisin els continguts pot tenir greus conseqüències en la salut pública. Zuckerberg ja va fer un pas prou en fals, avui ja corregit, quan va capar els mitjans del timeline dels usuaris australians, de manera que la desinformació circulava al país, però les notícies dels diaris, no. El problema és que tots aquests protocols de control han tingut un impacte positiu sobretot en la comunitat anglòfila, que és on Facebook ha concentrat els esforços. En canvi, en l'esfera que s'expressa en llengua castellana, la segona llengua més parlada als Estats Units, el control és bastant més lax. Segons un estudi de l'ONG Avaaz, mentre que el 70% de les intoxicacions informatives en anglès acaben amb la bandereta que alerta del seu contingut no fiable, només el 30% de continguts equivalents en castellà rep el mateix gomet vermell.

El resultat és que s'afavoreix una bretxa curiosa: la bretxa de moderació. Les comunitats llatines als Estats Units estan més exposades a falsedats. Un estudi de l'octubre passat, per exemple, assegurava que més de la meitat dels votants de llengua castellana de Florida havien vist infoxicacions a Facebook els dies previs a les eleccions. L'impacte és difícil de quantificar, però en alguns dels bastions llatins de l'Estat Joe Biden va treure uns resultats considerablement més baixos dels que li auguraven les enquestes. Que els més rics tenen accés a una informació més sanejada és una evidència. Però cal exigir a les xarxes socials que estenguin els seus esforços a altres llengües, més enllà de l'anglès. Llengües que, a més, probablement corresponen a comunitats amb nivells socioeconòmics més baixos i, per tant, mereixen més protecció.