PAREU MÀQUINES

Quan l'alternança a Espanya es fa a la dreta de la dreta

Fins i tot 'La Razón' accepta el marc mental de fi d'etapa per a Rajoy

La frase és famosa: "Cal una mena de Podem, però de dretes". La va pronunciar Josep Oliu, president del Banc Sabadell, el juny del 2014. I, quatre anys més tard, i amb la inestimable ajuda de la premsa, podem intuir que Espanya està a punt de consumar el relleu del PP al capdavant del govern de l'Estat en favor del partit taronja. Curiosa regeneració, tenint en compte els ascendents de Rivera & Cia. I curiosa alternança: amb el bipartidisme encara hi havia el consol de saber que el pèndol de la història bascularia alguns anys cap a la (pseudo)esquerra del PSOE. Però la banca, la premsa, l'Íbex-35 i tot allò que podríem anomenar l'establishment han aconseguit un miracle de la física, consistent a fer que el pèndol –un cop arribat al seu límit natural per la dreta– encara viatgi més enllà, a la dreta de la dreta.

Aquesta introducció ve a tomb del titular de portada de 'La Razón' d'aquest dijous, segons el qual "Rajoy no desmantellarà la Moncloa per les llistes de les autonòmiques". I el subtítol diu que el president espanyol no vol donar "la imatge de final de cicle". Però no hi ha res que indiqui més que ha arribat el "The end" que veure el fidel diari de Marhuenda dient que aquí no passa res, mentre al darrere ja van desmuntant l'escenari. És de primer de periodisme: escriure "no desmantellarà" és situar al cervell del lector la idea del desmantellament. És acceptar el marc mental del final de cicle. És assumir que ja no es tracta de si ho farà o no, sinó de quan es produirà el succés. No pensis en un elefant, o en un president en fase d'evanescència.

El pèndol, a punt de continuar el seu desafiament a la física newtoniana i continuar avançant. A la dreta de la dreta. Em pregunto si hi ha una paraula més específica per a aquesta zona inexplorada els últims quaranta anys.