Per a una lectura web més reposada

Segur que us ha passat. Trobeu a Twitter o us envien per WhatsApp l’enllaç a un article que sembla interessant, hi feu clic per llegir-lo i... els cinc minuts que pensàveu interrompre el que estàveu fent acaben transformant-se en mitja hora, perquè heu anat clicant en altres enllaços i anuncis que envolten el text original. Aquest comportament forma part de la naturalesa de la web, però també perjudica la nostra capacitat de concentració. Afortunadament, hi ha recursos per no deixar-nos arrossegar.

La primera línia de defensa contra la dispersió en la navegació web es troba en el mode de lectura que ofereixen la majoria dels navegadors. Amb la pàgina ja descarregada -és a dir, quan el servidor del mitjà ja ha comptabilitzat com a vistos tant el text com els anuncis que l’acompanyen-, podem activar aquesta modalitat per passar a una vista simplificada. Una vista que mostra en pantalla només el text de l’article amb un tipus de lletra bàsic i, en el millor dels casos, les imatges que porta incrustades, però cap dels elements complementaris que la vista normal sí que inclou, des de columnes laterals i requadres promocionant articles relacionats fins a bàners de publicitat. Usar la vista de lectura té sentit a les webs en què domina el contingut escrit, com són els diaris digitals i els blogs. Tot i que en algunes pàgines no és possible activar-la, quan funciona evita la temptació de fer clic més enllà del que volíem llegir.

Tanmateix, la vista simplificada de les pàgines web només es pot invocar en el moment de llegir-les, i per tant no resol el problema de les interrupcions. Aquest només es pot abordar fent servir la lectura diferida: no obrir les pàgines quan descobrim l’enllaç, sinó en un altre moment més convenient. Es poden anar guardant les adreces web com a preferits del navegador, idealment sincronitzats entre tots els nostres dispositius per si trobem el temps per llegir precisament quan tenim entre mans un aparell diferent del que fèiem servir quan vam trobar l’enllaç.

Però també hi ha l’opció de combinar la vista simplificada i la lectura diferida. Serveis com Pocket -que originalment es deia Read It Later, deixant clara la seva funció- i Instapaper fan precisament això, guardant en el perfil de l’usuari no només l’adreça de la pàgina sinó tot el text que conté. Cadascun dels serveis té dos components. D’una banda, una extensió per al navegador web que hi afegeix un botó per guardar al servidor la vista simplificada de la pàgina que estem veient, o fins i tot la pàgina de destinació d’un enllaç web si hi fem clic amb el botó dret. De l’altra, una aplicació mòbil que afegeix al menú de Compartir del sistema operatiu (Android o iOS) l’opció de guardar el contingut de la pàgina al perfil de l’usuari, i que també serveix per llegir en vista simplificada les pàgines que tenim guardades. D’aquesta manera, mentre viatgem en metro o esperem que ens visiti el metge podem llegir al telèfon aquell article que ahir ens va cridar l’atenció mentre navegàvem amb l’ordinador.

Totes les funcions d’Instapaper són gratuïtes. També la majoria de les de Pocket, però cal pagar per disposar de funcions avançades com la possibilitat de fer cerques de text en totes les pàgines que hem guardat i la de conservar-les a manera d’arxiu permanent encara que la web original hagi desaparegut de la xarxa. En tots els casos podem etiquetar manualment les pàgines que guardem per trobar després totes les que considerem relacionades. En el moment de guardar una pàgina, Pocket també proposa afegir a la nostra biblioteca altres pàgines vinculades per llegir-les després. Les dues aplicacions es poden vincular amb d’altres: per exemple, el lector de RSS Feedly permet guardar automàticament a Pocket el contingut dels articles que marquem com a destacats.

La concentració a l’hora de llegir el contingut de les pàgines que hem anat guardant es pot portar a l’extrem: prescindint de l’ smartphone i la tauleta i optant a canvi per un altre dispositiu de lectura molt menys connectat: el llibre electrònic o e-reader.

Els lectors de Kobo (que FNAC ven amb la seva marca) disposen d’aplicació pròpia de Pocket que permet vincular-los com si fos un mòbil més i quan disposa de cobertura wifi descarrega a la memòria de l’aparell, com si fossin un llibre més, el contingut de les pàgines guardades. Però si teniu un Kindle d’Amazon també podeu fer-lo servir: Instapaper permet enviar directament al Kindle, en forma de recopilació diària, els articles que guardem, fent servir l’adreça de correu electrònic única que Amazon assigna a cada aparell. Si sou més de Pocket, a la web Pocket to Kindle podeu activar l’enviament per correu electrònic al vostre Kindle dels articles més recents que heu guardat per llegir més tard. La periodicitat d’aquest enviament es pot configurar: pot ser ocasional o regular, amb l’opció de marcar com a arxivats a Pocket els articles que ja s’han enviat al Kindle.