BarcelonaTim Davie va obrir la caixa dels trons la setmana passada quan, en el seu tercer dia com a director general de la BBC, va anunciar una croada contra les opinions difoses a les xarxes socials pels professionals de la corporació pública britànica. “Si vols ser un columnista tendenciós o un activista d’un partit a les xarxes socials, és una opció vàlida, però aleshores no hauries de treballar a la BBC”, va argumentar Davie. Segons el seu punt de vista, l’ens “necessita urgentment tornar-se a comprometre amb la imparcialitat”, i per aconseguir-ho va avançar que es fixarien unes noves normes d’ús de les xarxes d’aplicació “rigorosa”.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Aquestes paraules han posat en alerta alguns treballadors i col·laboradors de la cadena, sobretot els que no formen part de la plantilla, que demanen més concreció per saber si aquestes mesures els afectaran. També s’han queixat alguns presentadors d’entreteniment, que consideren que només haurien d’estar sotmesos a les restriccions els que es dediquen estrictament a l’àmbit de la informació.
Ara bé: ¿ha dit alguna cosa extraordinària, Davie? Lluís Caelles, president del consell professional d’informatius de TV3, creu que no: “La BBC ja la tenia, aquesta mesura. El nou director només ha dit que això seria prioritari”, explica a l’ARA. Caelles, que actualment treballa com a redactor a la secció d’internacional de la televisió pública catalana, va coordinar fa set anys l’elaboració de la part de televisió del llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i va ser ponent, específicament, del capítol dedicat a les “expressions públiques dels professionals de la CCMA”. I la seva font d’inspiració va ser, justament, la BBC.
Segons el llibre d’estil, els professionals de la CCMA “no poden fer manifestacions públiques que comprometin la imparcialitat” dels seus mitjans, i això inclou opinar en “blogs, xarxes socials i altres formes de divulgació de contingut”, tant “sota el paraigua” dels dominis de la CCMA com “en espais aliens o personals”. Específicament, tenen prohibit “adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa” la imparcialitat de la Corporació.
Caelles matisa que aquesta referència a “la feina que desenvolupen” remet al personal d’informatius i que, per tant, els treballadors de l’àmbit de l’entreteniment no estan subjectes a aquestes limitacions. “El Toni Albà, per a mi, pot dir el que li doni la gana!”, remarca, en referència a les polèmiques originades per alguns tuits d’aquest col·laborador del Polònia. En canvi, diu, el consell professional vetlla perquè a l’àrea d’informatius el compliment de la norma sigui estricte: “És un tema que va sortint i volem fer-ne un recordatori per a l’inici de la temporada”, explica.
Tres corrents
Caelles argumenta que, en el moment de redactar el llibre d’estil, es va escollir una opció molt restrictiva perquè, segons la seva opinió, si un presentador del Telenotícies, per exemple, “es dedica a llançar opinió, quan aparegui amb el barret de periodista la gent hi veurà el biaix polític que ha expressat públicament”. Amb tot, reconeix que és un debat complex, en què “col·lisionen” la llibertat d’expressió i l’obligació de neutralitat dels mitjans públics, i que altres mitjans han optat per regulacions més laxes. Així, diu Caelles, en alguns casos es considera que “la llibertat d’expressió està per damunt de tot, especialment en el cas dels periodistes” i, per tant, es prefereix no imposar-los cap restricció. I també hi ha una opció intermèdia, que permet que els periodistes opinin sempre que ho facin a títol individual, i no com a treballadors d’un mitjà públic.
Aquesta distinció entre l’esfera personal i la professional se sol expressar a Twitter afegint a la biografia missatges com “les opinions d’aquest compte només em representen a mi” o “un RT no significa aprovació”. Ara bé, en opinió de Xavier Ramon, professor de deontologia periodística de la Universitat Pompeu Fabra, a la pràctica aquests disclaimers tenen poc efecte: “L’educació mediàtica del ciutadà no permet distingir un compte professional d’un de personal”, argumenta. Hi coincideix Ferran Lalueza, director del màster de social media de la UOC: “Al final, la feina d’un periodista és compartir informació i, en alguns casos, fins i tot expressar opinions. Per tant, establir una frontera entre la part personal i la part professional és complicat”, diu.
Els dubtes de l’autoregulació
Ramon és partidari que els periodistes puguin opinar lliurement a les xarxes, però alerta que s’hauria de fer respectant uns principis fonamentals: “Des de l’òptica deontològica i d’autoregulació periodística, s’entén que el professional de la comunicació, tot i publicar des del seu compte personal, ha de continuar mantenint uns certs estàndards”.
En aquest sentit, considera que l’autoregulació del periodista és “la millor resposta davant les ingerències externes, ja siguin polítiques, governamentals o econòmiques”. Lalueza, per la seva banda, recorda que les xarxes socials s’han convertit en una eina imprescindible per als periodistes i pensa que la manera de trobar un equilibri entre la llibertat d’expressió i la preservació del prestigi del mitjà és elaborar pautes i guies. “El punt clau és que el periodista que treballa en un mitjà de comunicació tingui una informació clara de què li autoritza l’empresa i què no”, assenyala, i remarca que aquests límits haurien de ser fruit d’un consens entre les dues parts.
“Una decisió desfasada”
Des de Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del Grup Barnils, són molt més crítics amb la decisió de Tim Davie. “Les xarxes socials dels periodistes són un valor importantíssim per difondre la informació -reflexionen els membres d’aquest organisme-. Els mitjans poden establir-hi dos posicionaments: poden tenir-hi una relació simbiòtica, sempre que els missatges siguin respectuosos, o enfrontar-s’hi. La BBC ha decidit enfrontar-s’hi. És una decisió desfasada i que ataca drets fonamentals”. L’equip de Mèdia.cat recorda, a més, que “els periodistes tenen opinió” i que “el fet que la manifestin públicament a les xarxes ho explicita, però que no ho facin no vol dir que no en tinguin”. “Tots els periodistes tenen la seva mirada, un lloc des d’on parlen, i això no s’ha de confondre amb no realitzar un exercici rigorós”, afegeix.
Però aquí Caelles hi introdueix un matís: “No voldria que una lectura restrictiva de la nostra norma ens converteixi en un mirall completament escèptic: hem d’interpretar. Quan fem cròniques, n’hi ha de més descriptives i unes altres de més interpretatives. Doncs a les xarxes també. I, si la interpretació és honesta, la persona que ho rep hi hauria de trobar prou elements per formar-se la seva opinió”, diu.
La National Public Radio dels EUA, una referència
Xavier Ramon assegura que la declaració d’intencions de Tim Davie s’engloba en la línia de molts altres mitjans de tot el món que ja han elaborat guies d’ús de les xarxes socials per als seus treballadors. Un dels primers a fer-ho va ser la National Public Radio (NPR): l’any 2012, la ràdio pública dels EUA va ampliar el seu manual ètic amb una secció dedicada a la comunicació a les xarxes, un apartat que ha anat actualitzant periòdicament per adaptar-se a una realitat canviant.
Malgrat aquestes modificacions, hi ha tot un seguit de principis que es mantenen intactes: “A les xarxes socials, comporta’t com et comportaries en qualsevol acte públic com a periodista de la NPR. Tracta tota la gent que et trobis a les xarxes de manera justa, honesta i amb respecte, tal com ho faries en la vida quotidiana. Verifica la informació abans de distribuir-la. Sigues sincer sobre els teus objectius a l’hora d’informar. Evita les accions que poden desacreditar la teva imparcialitat professional. I, sempre, recorda: representes la NPR”. A més, al seu manual, accessible a la web de la ràdio, la NPR recorda als seus periodistes que en cas de dubte sempre es poden adreçar a l’equip de xarxes socials per rebre assessorament.
Més enllà dels principis bàsics, la NPR ha incorporat recomanacions específiques sobre com s’han d’utilitzar les xarxes en situacions especials o delicades, com ara una jornada electoral. En aquest apartat, per exemple, recorden als periodistes que en dia d’eleccions “no se celebren o es lamenten els resultats a les xarxes”.
Fora de l’àmbit públic, altres mitjans, com el New York Times, també compten amb guies sobre l’ús de les xarxes. L’any 2017 el diari nord-americà va publicar unes normes bàsiques que es poden consultar a la seva web. El diari hi reconeix el potencial de les xarxes socials però també alerta dels seus perills. “Si els nostres periodistes són percebuts com a parcials o si es dediquen a editorialitzar a través dels seus perfils, això mina la credibilitat de tota la redacció”, remarca. A més, recorda que en el món de les xarxes socials és difícil diferenciar què és públic i què és privat o personal. “Tot i que pots pensar que els teus comptes de Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat i altres xarxes socials són zones privades, separades del teu paper al Times, tot el que hi pengem o tots els nostres likes online són, en certa mesura, públics. I tot el que fem en públic pot ser associat amb el Times ”, conclou el document.
Els límits en l’ús de les xarxes per part dels periodistes és una qüestió que preocupa la professió, segons el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que vol incloure aquest debat en la seva programació d’activitats a la tardor. L’entitat assegura que actualment la seva única guia sobre el tema és el codi deontològic, que no inclou normes específiques per a les xarxes socials però sí principis que s’hi poden aplicar fàcilment.
![Tim Davie, nou director general de la BBC, fotografiat aquesta setmana](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
