‘La línea invisible’, o quan ETA va començar a matar

Movistar+ estrena el pròxim 8 d'abril la minisèrie de Mariano Barroso sobre el primer assassinat de la banda terrorista

El dia en què ETA va assassinar per primera vegada va creuar una línia invisible que la separava definitivament de l'idealisme dels seus inicis. Qui feia aquest pas sense retorn era Txabi Etxebarrieta, que el 7 de juny del 1968 matava al guàrdia civil José Antonio Pardines. Aquest viatge cap a la violència en plena dictadura franquista és el protagonista de La línea invisible, la nova sèrie de Mariano Barroso que Movistar+ estrena el pròxim 8 d'abril.

El responsable de posar-se en la pell del dirigent d'ETA és Àlex Monner. Seguint el passos del seu germà José Antonio Etxebarrieta, interpretat per Enric Auquer, Txabi va començar a col·laborar amb l'organització quan tenia 22 anys i era a l'últim curs de la carrera de ciències econòmiques, en la qual es va especialitzar en informàtica. A través de la seva figura, la sèrie explica la complexitat dels orígens d'ETA intentant evitar els maniqueismes. “És obrir una caixa de pandora que no s'havia obert mai”, assegura Enric Auquer.

El somni que va ser un malson

En sis episodis, la sèrie mostra els esdeveniments que porten Etxebarrieta a matar i la seva cadena de conseqüències: la mort del propi Txabi en un enfrontament amb la Guàrdia Civil i la posterior venjança dels seus companys –interpretats per Anna Castillo, Patrick Criado i Joan Amargós– assassinant l'inspector franquista Melitón Manzanas. “Tots coneixem el que va passar després, tot el malson en què es va convertir, però em semblava molt interessant saber com va començar. En quin moment entra el núvol i tot es converteix en un infern”, explica a l’ARA Mariano Barroso.

“L'idealisme de què fa gala el Txabi no li impedeix manipular quan li interessa l'altra facció que porta la direcció d’ETA, que era el sector més sindicalista”, recorda el director, que afegeix que un dels principals atractius de la història és el caràcter polièdric de tots els implicats. “Era un noi brillant, un poeta d'una gran sensibilitat, una persona avançada en tot allò relacionat amb la computació, però que un dia va empunyar una pistola i va matar una persona”, reflexiona Barroso. Per al director, és una història plena de contradiccions que van anar descobrint durant el procés de documentació. Una de les que més el van sorprendre va ser constatar que Melitón Manzanas –torturador del règim franquista– parlava euskera, mentre que Etxebarrieta no l'entenia.

“La nostra història no deixa de ser una versió, perquè crec que hi ha tantes versions com persones van viure aquells temps”, assegura Barroso, una opinió amb la qual coincideix Enric Auquer. “Al final la sèrie és un relat de la història, que jo no conec prou perquè ni soc periodista ni un estudiós. Crec que és una sèrie de personatges amb una història que és difícil d'explicar perquè hi ha moltes sensibilitats i, per això, va amb peus de plom”, diu l'actor. Per a Auquer, “el relat de La línea invisible és potser més còmode perquè expliquem una ETA preconstitucional i que va sorgir per lluitar contra Franco". "Era un grup de joves lluitant contra el feixisme. És menys coartador que parlar d'una ETA dels anys 90 o 80”.

Personatges polièdrics

Per preparar els personatges de José Antonio i Txabi Extebarrieta, Auquer i Monner, fill de mare basca i amb família a Azpeitia, van dur a terme el seu petit procés de documentació, en el qual van incloure una trobada amb el polític Teo Uriarte. La xerrada amb l'exmembre d'ETA, que va conèixer els germans, va servir als actors per entendre la complexitat dels inicis de l'organització i el viatge ideològic d'algunes de les persones que en van formar part. En el cas d'Uriarte va passar de ser condemnat al Procés de Burgos a militar al PSE i, posteriorment, a donar suport a Ciutadans. “Va ser molt curiós veure el viatge d'aquesta persona que ara considera que ETA és feixisme”, assenyala Auquer.

Per la seva banda, Monner, que assegura haver quedat sorprès pels inicis intel·lectuals d'ETA i la seva relació amb les revoltes a Cuba o Algèria, confessa que mai va sentir pressió per interpretar un personatge idealitzat per alguns i demonitzat per altres. “M'interessa més la seva part poètica que la politització o no politització de la seva figura”, explica.

La dualitat d’Etxebarrieta també està present en el personatge de Melitón Manzanas (interpretat per Antonio de la Torre), un home definit com un bon pare i encantador per la seva família, però alhora un torturador acreditat. “Algunes persones que encara viuen i el van conèixer em parlaven d'ell i era com si fos el relat de dues persones totalment diferents, com si no estiguessin parlant de la mateixa persona”, explica De la Torre. L'actor, que va contactar amb la família del policia a través d'un amic periodista, assegura que una de les seves obsessions era no convertir el personatge en un dolent arquetípic. “Havíem de mostrar algú que feia les coses perquè s'havien de fer. Algú que estava molt convençut que les coses s'havien de fer així”, explica l'actor.

Per a Barroso, Manzanas representa l'aparell repressiu franquista que es va adonar que la nova direcció d'ETA anava de debò. Les ferides que es van produir a partir de llavors segueixen encara obertes, segons el director. “Quan vaig arribar allà em vaig adonar que, quan obríem una mica el tema, de seguida apareixien comptes pendents i coses de les quals encara no ve de gust parlar. Per sort, la situació està a anys llum del que va passar”.

La televisió perd la por al terrorisme basc

L'estrena de La línea invisible i un grapat de produccions més sobre ETA són la constatació que, des de fa uns anys, la televisió ha perdut el respecte al terrorisme basc. “Quan ETA deixa les armes, de manera natural, sorgeix la reflexió. No és casualitat que sigui ara i no abans”, assegura Antonio de la Torre.

‘Patria’

L'adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu és una de les sèries més esperades d'aquest any i la HBO en va deixar constància mostrant-ne un avançament al Festival de Sant Sebastià. Malauradament, la crisi del coronavirus ha obligat la plataforma a ajornar l'estrena de la sèrie –prevista per al 17 de maig– per preservar la salut dels treballadors que estaven editant la ficció i, a hores d'ara, no se sap quan es podrà veure. La ficció arrenca el dia en què ETA anuncia que deixa les armes i la Bittori va fins al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit, el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar al poble. El seu retorn alterarà la vida dels seus veïns, especialment la de la Miren, en una altra època la seva amiga íntima, i mare del Joxe Mari, empresonat per terrorisme. Les encarregades de donar vida a les dues protagonistes són Elena Irureta i Ane Gabarain.

‘Puerto Vallarta’

Presentada aquest febrer a Miami, Puerto Vallarta serà una minisèrie que explicarà la història real d'una família formada per un matrimoni de terroristes i els seus fills que des de fa 28 anys viu a Mèxic. Els protagonistes són el Francisco, propietari d'un bar, i la Teresa, professora de ceràmica. Tots dos es van instal·lar a Mèxic per fugir de la justícia i ningú, ni tan sols els seus fills, coneix les seves vertaderes identitats. Això canvia quan la seva filla petita penja un vídeo en què apareix la mare a YouTube. La sèrie, produïda per Lavinia, Somos Productions i Pausoka, es basa en el cas d'Itziar Alberdi Uranga i la seva parella, Juan Jesús Narváez Goñi, membres del comando Madrid, que van ser detinguts a Mèxic arran d'un vídeo que un amic dels seus fills va fer per a un treball escolar. En el vídeo apareixia Alberdi, que es feia anomenar Eva, explicant la seva trajectòria com a escultora. La minisèrie tindrà vuit episodis.

‘El desafío’

La HBO no és l'única plataforma internacional que s'ha interessat per la història d'ETA. Amazon també ha anunciat un projecte a l'entorn de la banda armada, però en el seu cas de no-ficció. El desafío, prevista per a aquest any, és una sèrie documental de vuit episodis que narrarà la història de la banda terrorista des del seu primer assassinat –el mateix que mostra La línea invisible– fins al 2018, quan es va dissoldre. Per fer els vuit episodis que formaran la sèrie, els responsables han fet una vuitantena d'entrevistes, principalment a membres dels diferents governs espanyols i a representants de la Guàrdia Civil i la policia. Entre d'altres, la sèrie documental compta amb la participació de Felipe González, José Maria Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, a més dels exlehendakaris Carlos Garaikoetxea i José Antonio Ardanza. 

‘El final del silencio’

Si la sèrie documental d’Amazon busca el vessant polític, la proposta de Jon Sistiaga per a Movistar+, estrenada a finals del 2019, posava el focus en les víctimes i comptava amb la participació d'exmembres d'ETA. El primer episodi, titulat Zubiak (Ponts), reunia Meixabel Lasa, viuda Juan Mari Jáuregui (ex governador civil de Guipúscoa), amb Ibon Etxezarreta, un dels terroristes que va participar en l'atemptat contra el seu marit.