El llegat de la marca Palm
L’emblema de les agendes electròniques torna amb un telèfon ultramòbil que no incorpora cap de les innovacions que sí que trobem als dispositius de la competència
Els usuaris més veterans de dispositius mòbils hem rebut amb curiositat la resurrecció de la marca Palm, que alguns esperàvem des que la firma xinesa TCL, la mateixa que fabrica els telèfons Alcatel i BlackBerry, va comprar la marca l’any 2015 a HP, la seva propietària anterior. I cal dir que el retorn de Palm ha sigut sorprenent, amb un únic telèfon força particular que Vodafone ha començat a vendre aquesta setmana al mercat espanyol per 410 euros (amb opcions de pagament a terminis segons la tarifa de mòbil contractada). L’aparell és poc més gros que una targeta de crèdit; la seva pantalla de 3,3 polzades, fins i tot més petita que la del primer iPhone, és tota una anomalia en un mercat de smartphones dominat pels models amb pantalla cada cop més grossa. A més, no funciona de manera independent, sinó només com a complement de l’ smartphone habitual de l’usuari, amb el qual comparteix número i saldo de dades mòbils mitjançant una targeta SIM vinculada a la principal i que costa sis euros mensuals.
El rastre de Palm en altres mòbils
Els creadors del nou i diminut Palm, uns emprenedors de Silicon Valley als quals TCL ha llogat l’ús de la marca, el promocionen com el telèfon que agafarem quan no vulguem o no puguem portar l’altre a sobre: ofereix unes prestacions més aviat limitades -processador de gamma mitjana, 32 GB de capacitat, càmeres de 12 i 5 megapíxels, bateria de 800 mAh- però fa servir el sistema operatiu Android i admet totes les seves aplicacions, tot i que el vesteix amb una interfície minimalista i li afegeix una capa de software anomenada Life [vida] que evita absolutament totes les interrupcions desactivant tota la connectivitat de l’aparell mentre l’usuari no encengui voluntàriament la pantalla. Una manera intrigant de proposar-nos cert grau de repòs digital fugint dels telèfons que només serveixen per trucar i enviar SMS i que a hores d’ara ja ningú vol comprar.
El nou ultramòbil de Palm, doncs, no té res en comú amb els últims telèfons que la marca va comercialitzar amb el sistema webOS, cap a l’any 2011, i molt menys amb els anteriors amb sistema PalmOS que van marcar els seus anys de més prosperitat. De fet, l’empremta de les innovacions de Palm és molt més visible en els actuals smartphones d’altres marques, des dels iPhones d’Apple fins als milers de models que fan servir el sistema Android de Google o alguna de les seves variants, entre altres motius perquè molts dels antics empleats de Palm treballen ara en alguna de les dues empreses hegemòniques del món dels smartphones.
Per exemple, fa més de dues dècades que el Palm Pilot, el primer PDA (sigles en anglès d’ assistent digital personal ) que va triomfar comercialment a gran escala, va introduir conceptes com la pantalla tàctil accionada amb un llapis -en aquell moment fent servir un sistema simplificat de reconeixement d’escriptura anomenat Graffiti-, la sincronització de les dades amb l’ordinador de l’usuari -mitjançant una base HotSync de sobretaula connectada per cable al PC- i, sobretot, la possibilitat de carregar al dispositiu aplicacions de tercers que ampliaven les funcions incorporades de sèrie. Cal recordar que l’AppStore d’Apple, una de les claus de l’èxit de l’iPhone, no va entrar en servei fins l’any 2008.
El primer smartphone comercial, entenent com a tal un PDA amb connectivitat mòbil integrada, també va ser un producte vinculat a Palm: el Treo del 2001. Formalment es tractava d’un producte de Handspring, l’empresa que Jeff Hawkins, fundador de Palm, va crear quan va marxar per discrepàncies amb 3Com, la corporació de què era filial. Però aquell Treo, com tots els que van venir després, feia servir el sistema operatiu PalmOS i, de fet, Palm va acabar comprant Handspring per absorbir la gamma de productes.
Fins i tot qui no vulgui retrocedir tant en el temps haurà de reconèixer que prestacions que les generacions més recents d’iOS i Android presenten com a grans innovacions ja estaven presents en l’smartphone Palm Pre del 2009: és el cas de la càrrega sense fils de la bateria, de la navegació mitjançant gestos i de la multitasca en forma de targetes que l’usuari fa lliscar per la pantalla amb el dit.
Més enllà dels mòbils
Els dispositius de butxaca no són els únics en els quals Palm ha deixat rastre. Després de dos anys i mig com a propietària de Palm sense fer-ne res productiu, havent arribat fins i tot a crear una divisió específica sota el nom de Gram, HP va vendre l’any 2013 l’equip de desenvolupament, el codi font, la documentació i les patents del sistema operatiu webOS al gegant coreà de l’electrònica LG, que des d’aleshores el fa servir com a plataforma principal de software dels seus televisors connectats, amb una interfície d’usuari específica. Si teniu un televisor recent d’aquesta marca esteu fent servir el que va ser un dels sistemes operatius més innovadors en el segment dels dispositius mòbils i que, segons sembla, només aspira a continuar viu fora d’ell.
