Llei Montero: ¿nyap jurídic o escletxa per al masclisme?

Ni tan sols la violència sexual es deslliura del corró polaritzador, la qual cosa, lamentablement, demostra que el masclisme té un component polític fonamental i se sustenta en la dinàmica de xoc de poders. La llei coneguda popularment com del només sí és sí està provocant un degoteig de revisions de condemnes a la baixa. I això ha provocat que els mitjans més de dretes, aquells que justament s’esgargamellen més contra el que anomenen “la ideologia de gènere”, ara es facin els escandalitzats amb l’assumpte, perquè això els permet carregar contra la ministra Montero. Les onze primeres notícies d’Ok Diario són sobre aquest tema, totes hostils amb la podemita, com per exemple l’editorial, titulat: “És el que passa quan una ignorant com Irene Montero es posa a legislar”.

L’acumulació de revisions suggereix que la llei és un nyap. Els mitjans arrenglerats a l’esquerra, en canvi, tendien a dissimular-ho. A Público, per exemple, destacaven en titulars una declaració de Victoria Rosell, delegada del govern espanyol contra la violència de gènere: “El que tenim és una allau de violència sexual, no de revisió de condemnes”. O bé: “El CGPJ dona suport als jutges que estan aplicant rebaixes”. Que la magistratura, amb les capes de carcúndia que acumula, tingui un biaix masclista em sorprèn entre zero i gens. Però és que precisament per això cal fer lleis a prova de senyors amb bigotet retallat, si realment és això el que està passant amb les penes. Que els partits es tirin els plats pel cap forma part de la lamentable quotidianitat. Però els mitjans haurien d’aspirar a explicar –i demostrar– si efectivament hi ha deficiències jurídiques en la llei o bé un aprofitament per part de magistrats masclistes. Les dues coses són denunciables. I interessen més que la mera crònica de l’intercanvi de dards.