I tu m'ho preguntes? Sedició ets tu
El president del Perú ha intentat dissoldre el Congrés, suspendre la Constitució i decretar un toc de queda per impedir una moció de censura contra ell. Dues hores després, estava destituït i arrestat. Els diaris de dreta es posaven el monyo de l'àvia i s'abonaven a la cuina de l'aprofitament. "Castillo, detingut per sedició després de fracassar el seu autocop al Perú", titulava l'Abc. L'ús de sedició, esclar, era una picada d'ullet a la situació catalana. El Mundo optava per un titular de lawfare, bombo i plateret: "L'estat de dret doblega en dues hores el cop al Perú". És il·lustratiu que El País evités parlar de cop al seu titular de primera pàgina. O, simètricament, que la caverna no destaqués en portada la desarticulació d'un estrafolari –però inquietant– grup d'ultradreta alemany que preparava el seu petit putsch particular. Quedava clar que no tots els cops són iguals, davant els ulls de la premsa. I que en aquestes mandonguilles no importava només denigrar l'esquerra llatinoamericana, sinó també intentar promocionar, un dia més, la mà dura contra la dissidència política a Catalunya.
Les marques primer!
Una mica més sobre el Yoyas. La cita original seva a partir de la qual El Mundo construïa el seu titular era: “Durant una època, el meu psicòleg va ser el Macallan”. És aquesta narrativa tronada i testosterònica, de jugar a fer-se el milhomes maleït. La gent normal anem a fer una copa els dissabtes a la nit, però ells són forajidos que apuran el último trago. En tot cas, consigno que el titular ha canviat i ara és: “Durant una època, el meu psicòleg va ser el whisky”. Em commou que el diari s’hagi afanyat a protegir l’honorabilitat de la marca. Ara només falta que faci el mateix amb la de les víctimes de violència masclista, amb fets provats i fixats en sentència judicial.
