Com una mala borratxera

Virtuts de Twitter: és immediat, democratitza la informació, elimina les distàncies, redueix les barreres, ho relativitza tot -inclòs el poder- i és volàtil. Encara que pugui semblar el contrari, la caducitat del que passa a la xarxa és una virtut i no un defecte. Perquè hi ha coses que, un cop dites, voldràs oblidar-les i que siguin oblidades de seguida. I per sort, així és com funciona. Com algunes nits de sexe salvatge -menys salvatge del que esperaves- que l'endemà voldries haver-te estalviat. O com una mala borratxera. El que es diu a Twitter s'ho endú el vent, encara que arribi als sobrevalorats TT. Tot passa ràpid i un TT n'esclafa un altre sense miraments. Només per això s'entén que tanta gent -fins i tot amb dades certes al perfil i foto real a l'avatar- es deixi anar dient burrades que els farien morir de vergonya si les rellegissin una setmana després. Ahir hi va haver una d'aquestes sessions empesa pel hashtag #BoicotPrensaAntimadridista. D'entrada, l'etiqueta feia pensar en una crítica a la premsa catalana. Doncs no. Es queixaven de la premsa de Madrid, que fa dies que clava un mastegot darrere l'altre a Mourinho. Mentre l'equip tornava a espifiar-la amb el totpoderós Racing, els hooligans s'esgargamellaven a Twitter dient pestes de Marca , As , El País ... O Mourinho els dóna un plaer ocult o els agrada fer el ridícul: " Peineta per a tots els chupa pijas del #Farsa"; "Que subnormal Manu Carreño!" ; "Perquè les meves regles són més doloroses si veig Deportes Cuatro ". I més coses que més val no reproduir. Ara bé, com que de nivell intel·lectual n'hi ha a tot arreu, alguns agosarats seguidors del Barça van presentar batalla amb brillantor i valentia: "Què #boicotprensaantimadridista ni què polles si als que acusen de dopatge, de comprar àrbitres i de teatre som nosaltres? Ploraners". Oblidem-ho. Com una mala borratxera.