La mala estadística mata més que el tabac, segons un estudi

BarcelonaVa, que fa temps que no els delecto amb un "segons un estudi". En aquesta ocasió els puc oferir tall gurmet, perquè el diari incorrent és, ni més ni menys, que el 'Washington Post'. Diu un dels seus titulars: "La mala alimentació mata més gent al món que el fumar, segons un estudi". És fàcil que la deducció a la qual arribi el lector, mentre se li congela el braç que sosté un batut del McDonald's, sigui que és més perillós inflar-se a hamburgueses que inhalar durant tota la vida el quitrà de les cigarretes. Però és que resulta que estan comparant xifres absolutes i –per bé que tècnicament sigui un titular correcte– hi ha un punt de trampa en la formulació: mentre que només una porció relativament petita de les persones fuma, tothom menja. El diari ho aclareix, sí, però només al penúltim paràgraf. S'entén que buscaven dimensionar la gravetat de l'impacte de la mala alimentació a escala mundial, però hauria sigut més rigorós comparar la mortalitat dels que fumen amb la dels que mengen amb excessos o mancances evidents.

Els números absoluts solen moure a equívocs. El camarada Josu Mezu, al seu blog 'Malaprensa', és un expert caçador de la seva utilització absurda. Només en els últims dies n'assenyalava dos. Al 'Diario de Sevilla' pintaven un mapa de la mortalitat a Espanya. Com més morts, més fosc el color. Quines eren les províncies més negres? Evidentment: les més poblades. El mateix dia 'El País' publicava el mapa de les llistes d'espera per a les operacions de cataractes. De nou, com més poblada la zona, més gran tendia a ser el nombre de pacients pendents de data. Hauria sigut molt més clar trobar una ràtio per població: així sí que es veuria a la primera quines comunitats es pengen més que d'altres. Però l'infogràfic cataractil a partir de xifres absolutes estava fet, amb perdó per l'acudit fàcil, amb ben poca vista.