La manipulada comparació entre pegar a un gos o a una dona

Amb la mateixa solidesa lògica de qui diu que "als immigrants els regalen les pepsicoles" i bestieses similars, arriba una nova demagògia, en aquest cas amb els animalons com a objectiu i diana. Europa Press tirava el següent teletip: "El CGPJ avisa que amb la reforma prevista en el Codi Penal de les penes per maltractament animal es podrà castigar més que un home maltracti a un gos que a la seva parella". Com és natural, els mitjans de Can Carcúndia s'han afanyat a posar el lladruc al cel. Però la interpretació és molt interessada i forma part de la campanya de la judicatura contra Pedro Sánchez i el seu govern. "Clavar una puntada de peu a un gos sortirà més car que agredir una dona, amb la nova Llei de Benestar Animal", titula El Debate, per exemple.

Però això és, de tan imprecís, fals. El que l'informe dels jutges diu és que la pena per fer mal a un animal amb l'objectiu de castigar psicològicament la parella és superior al "delicte lleu de coaccions, d'amenaces lleus o lesions que no necessiten tractament mèdic". L'home del titular no "maltracta un gos" qualsevol sinó que fereix la seva parella fent mal o matant-li la mascota. Se'n diu violència vicària i fa massa temps que està sistematitzada perquè ara algú faci cara d'embadalit. Entre una "amenaça lleu" i que et tirin el gos per la finestra és evident quin dels dos fets pot deixar una petja de dolor més profunda. La nova llei intenta evitar, justament, les formes de maltractament que, al no deixar seqüeles físiques sobre la persona, poden acabar resultant més impunes. No s'està comparant el càstig de maltractar un animal o una persona, sinó dues maneres diferents d'exercir violència sobre les dones. Fins i tot un gamarús, un ase, un corcó, un tòtil o una mosca collonera, per no abandonar el bucòlic camp semàntic de la fauna, ho hauria de poder entendre. En lloc d'instrumentalitzar-ho.