03/06/2020

La mentida del ministre Marlaska (i els que la disculpen)

2 min
El País 3/6/2020

BarcelonaLa veritat sembla, últimament, aquells blandiblús amb què jugàvem de petits: una substància viscosa que cadascú pot modelar a conveniència, argüint el dret inalienable a considerar, en nom de la llibertat, que la Terra és plana, les vacunes nocives i la pizza amb pinya en almívar una delicatessen. El ministre Marlaska va dir, al Congrés i al Senat, una cosa que no era: que la destitució de Pérez de los Cobos obeïa a una "redefinició natural d’equips". I ell sabia que no era així, perquè un paper intern evidenciava que l’evacuació de l’infaust tinent-coronel obeïa al fet que no l'havia informat de les actuacions de la Guàrdia Civil que apuntaven al delegat del govern de Madrid. (Una figura, això del delegat de Madrid a Madrid, que sempre m’ha fet gràcia, i dispensin la digressió.)

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Bé, el cas és que el paperet ha emergit, com les coses que emergeixen de manera natural en el mar de la informació. I això ha permès assenyalar que el ministre de l’Interior va mentir. La paraula mentida i els seus derivats apareixen a La Razón, El Mundo i l’Abc... però no a El País, amb la qual cosa el diari de Prisa suma una nova tireta aplicada voluntariosament a les ferides d’aquest govern. De fet, quan he llegit el titular ("Interior va cessar Pérez de los Cobos per no informar d’actuacions de la Guàrdia Civil") he fet un salt a la butaca orellera: un titular no interpretatiu en portada! Això, a la premsa espanyola, és gairebé sempre sinònim de voler dissimular alguna cosa. En aquest cas, se suggereix deslleialtat institucional de De los Cobos –quan fou mort el combregaren– per amagar que la importància de la revelació és l’assenyalament inequívoc del ministre com a mentider. Però potser això de mentir en seu parlamentària era un tabú antic, una causa de dimissió que el blandiblú mocós també ha arrossegat a l’aigüera de la història.

stats