El més vist de l'ARA el 2018: de la guerra econòmica de l'Estat a l''Operació Urnes'

BarcelonaEl reportatge que posava xifres a la guerra econòmica que l'Estat va portar a terme després de l'1-O contra Catalunya és el més llegit de l'ARA aquest 2018. L'avançament del primer capítol del llibre 'Operació Urnes', les visites d'Empar Moliner i Toni Soler als presos polítics i la detenció de Puigdemont a Alemanya són també alguns dels continguts més llegits de l'any.

1. Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya

L'equip d'Economia de l'ARA va posar xifres a la guerra econòmica contra Catalunya en un reportatge que va rebre el Premi Barnils d'aquest any. Felip VI va intervenir personalment en la setmana més convulsa que ha viscut l’economia catalana els últims anys, la posterior a l'1-O.

El cap de l’Estat, l'expresident Mariano Rajoy i la cúpula del seu govern van treballar aquells dies amb un objectiu comú, trucant a empresaris i directius per forçar una fugida d’empreses que servís de càstig econòmic contra el procés sobiranista.

2. L’home que va pagar els 100.000 euros per les urnes de l’1-O

D’on van sortir les urnes de l’1-O? Qui les va pagar? Com es van distribuir? Aquests i altres interrogants es van revelar en un llibre d’investigació dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó, que van entrevistar més de 50 persones que van participar en l’operació. L'avançament del primer capítol d'‘Operació Urnes’, una de les revelacions del Sant Jordi 2018, és també un dels continguts més vistos de l'ARA.

3. 40 minuts de vidre a la presó de Soto del Real

La visita d'Empar Moliner a Jordi Cuixart, acompanyada de la seva dona, Txell Bonet, és un dels temes que més interès van despertar. En aquesta visita, Bonet va explicar com eren les trobades amb el líder d'Òmnium. "Al nostre mòdul no hi pots entrar cap càmera de fer fotos, o sigui que no ens podem fer fotos tots tres. El vidre està molt brut", explicava Bonet.

4. Ignorància inexcusable (2)

"És possible que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pensés que dictant la seva interlocutòria divendres passat estava simplement impedint que Jordi Sànchez pogués acudir com a candidat a la sessió d’investidura convocada pel president del Parlament. Però, en realitat, l’abast de la seva decisió és molt més gran. Sabent-ho o no, la interlocutòria que denega el permís penitenciari a Sànchez, empresonat a Soto del Real, és un atac al Parlament i al poble de Catalunya representat en aquesta cambra", escrivia el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo aquest març. Aquí pots llegir la primera entrega de la seva reflexió.

5. Destrossen un pessebre que havien enviat a Junqueras i Forn a Estremera

Antoni Bargalló és pessebrista i cada any en fabrica un o dos per regalar. Bargalló va decidir que en faria un d'especial per enviar-lo a la presó d'Estremera perquè Oriol Junqueras i Joaquim Forn el posessin a la seva cel·la. Però la presó d'Estremera l'hi va retornar trencat.

"Es nota quan es tracta d'un accident per un mal transport o quan l'han destrossat amb intenció, i el pessebre estava trencat expressament, n'havien arrencat els arbres i n'havien tret les piles dels llums, per exemple", explicava Bargalló.

6. 40 minuts a Estremera

La visita de Toni Soler a Oriol Junqueras és un dels continguts més llegits del 2018. "Era la meva primera visita a la presó, de la mateixa manera que l’Oriol Junqueras és el primer amic que veig engarjolat. Una sensació estranya, un pèl irreal, com el paisatge de l’altiplà castellà, tan agrest i tan bonic, que envolta el centre penitenciari", escrivia Soler a principis d'any.

7. El viatge de la pilota groga

També Empar Moliner va visitar el líder d'ERC a la presó. “'Encara serà a la presó el pare l’any que ve?', pregunta el nen. I la mare, atrafegada amb la maleta de rodes, els abrics i la bossa en una mà, i la nena petita a l’altra, diu, mentre l’empeny suaument perquè pugi al tren: 'No ho sé'. El nen, que es diu Lluc, és pastat al seu pare, Oriol Junqueras".

8. Puigdemont compareixerà davant la justícia alemanya després de ser detingut quan viatjava a Brussel·les

La policia alemanya va detenir al març Carles Puigdemont quan acabava de creuar amb cotxe la frontera des de Dinamarca i es dirigia cap a Brussel·les. Al final, l'Estat no va aconseguir que Alemanya extradís l'expresident.

9. Espanya va triar a consciència el lloc per arrestar-lo

"Un cop Puigdemont va abandonar sigil·losament Finlàndia per evitar la seva detenció, els serveis d’intel·ligència espanyols, a través de la Interpol, van localitzar el seu recorregut amb cotxe cap a Brussel·les. Havia de travessar Suècia i Dinamarca i dirigir-se, per l’A-7, cap a Hamburg per arribar a la frontera amb Bèlgica. És com si haguessin marcat una creu al mapa: Alemanya és l’escollida, millor que Suècia i Dinamarca", assegurava Ekaizer.

"Fonts de la Fiscalia i del Tribunal Suprem no amagaven ahir, després de la detenció, la seva confiança que el ministeri públic alemany defensarà als tribunals la sol·licitud d’entrega de Puigdemont i que aconseguirà que la justícia en concedeixi l’extradició a Espanya", apuntava en aquell moment l'analista.

10. ERC guanyaria a les urnes amb majoria independentista

L'enquesta que l'ARA va publicar a mitjans de desembre va ser un altre dels continguts més visitats. L'estimació electoral donava entre 38 i 40 escons a ERC, per sobre dels 33-35 de Ciutadans, lleugerament estancats; i superant també Junts per Catalunya, en davallada (25-26 escons).

Segons el sondeig, l’independentisme tindria una clara majoria absoluta gràcies a l’augment tant d’ERC com de la CUP (10-11). Repetirien el resultat un PSC amb símptomes de poder créixer (17-18) i els comuns, en dinàmica negativa (7-8). El PP es quedaria als llimbs: l’enquesta deixava la formació més votada a Espanya fora de l’hemicicle.