Els mil·lennials, pedra en l'engranatge dels mitjans globals

Emily Wilder era una jove reportera que treballava a l'agència Associated Press des de feia només dues setmanes. Un grup republicà de la Universitat de Stanford, on va estudiar, va rescatar algunes opinions d'aquesta periodista, jueva, en què criticava de manera contundent la posició d'Israel amb Palestina. Quaranta-vuit hores després, l'agència anunciava que acomiadava Wilder per haver violat la seva política de xarxes socials. Un centenar de treballadors d'AP ha firmat una carta en què critiquen la gestió d'aquest cas: no queda clar, per exemple, si la fan fora per com ha utilitzat les xarxes des que treballa per a l'agència o si bé és conseqüència de les opinions publicades mentre era universitària.

Arran del malestar, diversos alts càrrecs d'AP han admès davant la redacció que no han gestionat bé l'afer. Els mitjans volen que els seus periodistes tinguin seguidors, per ajudar a fer xarxa i comunitat. Però al mateix temps exigeixen que no comprometin la línia editorial del producte, o la seva neutralitat, i això també és comprensible. Malauradament, és un equilibri sense un manual clar. Perquè la suposada neutralitat es veu molt diferent, depenent des d'on te la miris. ¿Parlar de conflicte entre Israel i Palestina és més neutral que fer-ho en termes de genocidi?

Enmig d'aquesta equació no resolta, els mil·lennials pateixen especialment i se senten insegurs o indefensos: cobren poc, manen menys i, a sobre, la seva cultura generacional basada en mostrar-se i expressar-se obertament –sent conscients que es tracta de reflexions pensades al vol– es pot penalitzar amb una mesura tan severa com perdre la feina. La delació, el linxament a les xarxes, la por a les campanyes de Twitter... La llibertat d'expressió es va fent petita, dia a dia, i alguns grans mitjans globals no semblen donar-se per al·ludits.