La missió final de Carrie Mathison

BarcelonaAmb pas vacil·lant i mirada perduda, Carrie Mathison va sortir del gulag rus a finals de la setena temporada, i deixava l'espectador amb la incògnita de si l'espia seria capaç de recuperar la fortalesa psicològica per seguir influint en el moviment de fitxes del tauler geoestratègic global. La vuitena temporada de Homeland, que arriba diumenge a Fox, és la resposta a aquest interrogant. I servirà també per acomiadar una sèrie que, des que va arribar a les pantalles el 2011, ha anat tractant alguns dels conflictes internacionals més tèrbols de la contemporaneïtat.

"L'Alex Gansa [el showrunner] ja no podia suportar més el pes de la sèrie", revelava Claire Danes en una entrevista al New York Times. "Crec que, senzillament, per a ell ja s'ha exhaurit. Tot i que, tal i com s'estructura la sèrie, pot ser reimaginada una vegada i una altra. És molt flexible, perquè cada any és com si fos un reboot". Tot i aquesta independència de les temporades, en el cas concret de la vuitena sí que hi ha una gran continuïtat amb els esdeveniments immediatament anteriors. L'agent Mathison es troba en el seu mínim psicològic, amb un trastorn bipolar que cada cop li costa més de dominar. I, per acabar-ho d'adobar, té una llacuna de memòria important del temps que va estar empresonada i el dubte persistent de si els seus captors van aconseguir arrencar-li informació sensible després de 30 dies consecutius d'interrogatori.

Com és habitual, Danes encapçala el repartiment, que inclou també alguns companys veterans com Maury Sterling (en el paper de Max Piotrowski, expert en vigilància) o Mandy Patinkin (l'assessor de seguretat Saul Berenson, figura paternal per a Carrie Mathison). La sèrie acabava amb la dimissió de la presidenta Keane i, per a la recta final, la Casa Blanca l'ocupa Ralph Warner (interpretat per Beau Bridges).

La nova temporada s'haurà fet esperar quasi dos anys. Els productors ho justifiquen dient que han volgut marxar per la porta gran, amb episodis ambiciosos i múltiples localitzacions internacionals, per bé que les maquinacions de poder domèstiques ocupen també un lloc destacat.

Si Danes és el mascaró de proa visible de la sèrie, amb la seva interpretació extrema, i Gansa representa el cervell que crea les històries, la directora Lesli Linka Glatter és l'altra vèrtex del principal triangle creatiu de Homeland. En aquest cas, es posa rere les càmeres en quatre episodis (incloent-hi el primer i l'últim) per seguir-hi imprimint un ritme narratiu i visual frenètic.

Un referent del gènere

Homeland va debutar el 2011 i es va coronar com la millor sèrie dramàtica en els premis Emmy d'aquella temporada. La química entre els dos personatges protagonistes –Mathison i el sergent Brody– va fer que tant Claire Danes com Damian Lewis s'enduguessin les estatuetes a millors interpretacions de drama. També els Globus d'Or es van rendir a la sèrie: millor drama, millor actriu protagonista i, en aquest cas, nominació a millor actor però sense premi. A la segona temporada, tanmateix, sí que faria el triplet en aquest guardons: sèrie, actor i actriu. Irònicament, l'atracció en pantalla no es donava a la vida real i les friccions entre ells dos van acabar amb la sortida del britànic.

La sèrie, que s'havia basat molt en el dubte de si el sergent Brody era un heroi o un traïdor, s'enfrontava aleshores a la necessitat de reinventar-se. De la necessitat en va fer virtut i l'acció es va anar traslladant a diferents escenaris internacionals: Afganistan, Berlín, Moscou... i també els Estats Units, on es va tractar l'espionatge de civils, l'auge del supremacisme o la capacitat destructora de les fake news.

El resultat del canvi no ha sigut tan fructífer en premis, però sí en nominacions: tot i que els 35 premis americans que ha rebut es concentren sobretot en les dues primeres temporades, ha seguit apareixent com a finalista 97 vegades. Alguns dels premis que ha aconseguit els últims anys són el de millor episodi del sindicat de guionistes (2019) o el Satellite a millor actriu (2016). Pel que fa a la crítica, va mostrar-se menys entusiasta a partir de la tercera tongada d'episodis, però amb aquesta vuitena temporada –que ja s'ha pogut veure als Estats Units– ha rebut més suport. I, així, si el curs anterior obtenia un 65 sobre 100, en la web Metacritic, ara l'índex d'aprovació ha pujat fins al 75%. Mathison marxa, doncs, amb un notable. I amb l'aval de tenir el suport de Barack Obama, fan de la sèrie.