El misteriós cas del pacte de mínims històric

BarcelonaEl pacte a la Unió Europea fa una fila molt diferent depenent de si es mira de cara o de perfil. Els mitjans que volen l'estabilitat li veuen totes les bondats. El País, per exemple, titulava cerimoniosament: "La UE acarona un pacte històric per superar la crisi del virus". En canvi, El Mundo ho explicava amb molt menys entusiasme: "Un acord de mínims intenta salvar el fons de reconstrucció". En què quedem: pacte històric o de mínims? Una altra oposició: mentre que La Vanguardia juga la carta de la pluja de bitllets amb "La cimera europea més llarga prepara 390.000 milions en ajuts directes", La Razón no està disposada a regalar-li el confit a Sánchez, de manera que titula "Cimera eterna a la UE amb menys ajudes i més ajustos". D'acord que hi ha marge per a la interpretació segons els valors i l'òptica editorial. Però un cop d'ull a la premsa europea evidencia que la fita és transcendent i implica el moviment de molts milers de milions. La sensació és que, senzillament, els mitjans de la caverna han mirat de minimitzar-lo per una qüestió política. I tenint en compte que hi ha molta gent que ho està passant malament, ¿no hi ha un punt de crueltat, o fins i tot d'irresponsabilitat, en minimitzar l'impacte que aquests ajuts poden tenir?

Desafectes

Igual que, en castellà, módico va sempre acompanyat de precio, doncs independentista necessita al costat desafío. Si no, la frase et queda coixa. La caverna, però no només, ha treballat de valent per construir aquest binomi ja inseparable. I aleshores et trobes un tuit del compte oficial del Consell General del Poder Judicial en què fan servir "desafío independentista". És un exemple de com el marc mental del poder judicial està profundament influït per les construccions del Madrid mediàtic.