Els mitjans reclamen poder preguntar

Barcelona.En campanya i també fora de campanya, els polítics cada cop fan més rodes de premsa en què no accepten preguntes. L'últim ha estat el president del PNB, Iñigo Urkullu, després de la decisió del TC sobre Bildu, i Zapatero i Rajoy també ho fan tot sovint. Aquesta pràctica, segons les associacions professionals, "va contra el dret de la ciutadania de rebre informació contrastada". Així ho explica Anna Comas, del Col·legi de Periodistes, que creu que "els periodistes només som intermediaris" i els ciutadans en són els perjudicats. Fernando González Urbaneja, president de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), explica a l'ARA: "Sense preguntes no podem fer la nostra feina, que és verificar i aprofundir". També diu que no és únicament un problema dels periodistes, sinó "de la qualitat de la democràcia".

Les protestes contra aquesta pràctica no són noves, però ara fa poc més d'una setmana, Twitter ha fet que torni a situar-se al centre del debat. L'espurna la va encendre el professor de ciències polítiques Antón Losada, i el periodista de RNE Juan Ramón Lucas va ser qui es va inventar el hashtag en què es va concentrar el debat: " # sinpreguntasnocobertura ". Veient la mobilització dels tuitaires, González Urbaneja i l'APM van decidir anar més enllà. Van redactar un manifest, que aviat va tenir el suport del Col·legi de Periodistes i de la Federació d'Associacions de Periodistes, i que en només deu dies ja ha aconseguit el suport de 9.000 persones i d'un centenar de mitjans, entre els quals els principals diaris, emissores de ràdio i cadenes de televisió, inclòs el diari ARA.

Els signants d'aquest document es comprometen a informar els seus lectors, de manera explícita, del fet que un polític ha fet una roda de premsa sense acceptar preguntes, cada cop que això passi. També amenacen de deixar d'assistir a aquest tipus d'actes, en cas que els polítics segueixin sense acceptar preguntes, tot i que aquest últim punt queda sense concretar.

El president de l'APM està convençut que assenyalar amb el dit els polítics que no permetin rebre preguntes "ja és important", mentre que Anna Comas, del Col·legi de Periodistes, es mostra més escèptica. "És un primer pas, però els polítics no prendran consciència fins que no vegin que fan una convocatòria i després no surt res publicat", argumenta.

Tots dos també lamenten que, de vegades, s'accepten preguntes però no es respon la qüestió que s'ha preguntat. Urbaneja té clar què s'ha de fer en aquests casos: "Quan fugen d'estudi, és cosa nostra repreguntar".