Diaris 'boomer' i el menyspreu als videojocs o el manga

Al mític concurs Un, dos, tres... responda otra vez, si et preguntaven per aliments i deies "llegums", després ja no podies dir "cigrons", "mongetes" o "llenties", ja que el genèric anul·lava tot el que quedés sota el seu paraigua. El Mundo titula: "Sánchez promet als joves 400 euros per a oci i videojocs". I les germanes Hurtado –o Don Cicuta, o els Supertacañones, depenent de quina edat tingueu– farien sonar la campana que marcava el fracàs: si has dit oci, ja hi ha inclosos els videojocs. Però no es tracta de cap error del diari, esclar. Senzillament, busca dirigir la ira del lector cap al president espanyol, que es gasta els calés en regalar als nanos el Call of duty o l'Assassin's Creed Valhalla. De cap manera escriurien "per a oci i òpera", per exemple. El cost d'aquesta decisió editorial, però, és estigmatitzar una forma d'oci d'una importància cultural notable –per poc que un s'alliberi dels tòpics més tronats– i que té al darrere una indústria de les més potents i punteres del món. En els videojocs hi ha art, narrativa, música, interpretació... I alguns dels noms més destacats en totes aquestes disciplines han prestat el seu talent per a videojocs que acaben tenint un impacte brutal entre els joves. Pretendre que amb els 400 euros els joves han d'anar a comprar novel·letes d'Arturo Pérez-Reverte és tenir els esquemes ben rovellats.

Fixem-nos també en aquest tuit d'El País: "El bo cultural que va anunciar ja existeix en altres països com França, però els joves s'ho gasten en còmic manga". Quin però més revelador. En què s'ho haurien de gastar, en CDs de Luis Cobos? En pel·lícules sobre la Guerra Civil? Es miren els joves amb una malfiança supina i, després, es graten la closca pensant com és possible que la canalla no estigui comprant en massa els seus diaris.