...I n'estic farta! (1)

BarcelonaLes grans decisions estratègiques als mèdia les prenen els homes, perquè les dones, en general, piquen pedra a la base de la piràmide per garantir que no s'ensorri. A més, la disponibilitat total –24 hores al dia, 7 dies a la setmana– impedeix la conciliació, així que la falta de representació d’expertes dones dona preferència a la mirada masculina. I les dones que manen, també als mitjans, són assetjades des del silenci públic políticament correcte amb comentaris que van de la condescendència intel·lectual a la cosificació masclista. Hi haurà igualtat en els mitjans quan l'embaràs, i per tant la baixa maternal, la reducció de jornada o l'ajustament dels horaris deixi de ser considerat un problema.

D'altra banda, hi ha sobredosi d'informacions basades en l'estètica de les dones i la seva vida sexual i reproductiva. "Fulanita, estupenda tan solo dos meses después de dar a luz". En el món de l'esport, a les dones se les veu d'entrada com una segona veu, un complement o un objecte de reclam. Cal fer una discriminació positiva envers les dones científiques, empresàries, esportistes... Necessitem visibilitzar dones d'èxit, fer un esforç per mostrar-les. Molts titulars no aguantarien una lectura inversa si parlessin d'homes. I no hi ha dones lletges ni velles a la televisió.

Cadascuna de les frases anteriors l'ha escrit una periodista diferent –moltes d'elles reconegudes–, que han contestat un 'whatsapp' meu en què els preguntava quina creuen que és la principal deficiència dels mitjans, pel que fa a com tracten les dones. Jo només les he ordenat i hi he posat els connectors. Els homes aquest 8-M no sabem massa què hem de fer (i tampoc l'encertem gaire la resta dels dies). Avui moltes d'elles callaran per fer evident el seu silenci, però em venia de gust recollir la seva veu col·lectiva. I demà, més.