Un any preparant la nit electoral

BarcelonaEl rellotge ja passava de dos quarts de dues de la matinada quan Toni Cruanyes i Lídia Heredia es van acomiadar dels espectadors que havien estat seguint la nit electoral a través de TV3. Posaven punt final, així, a gairebé set hores de directe, tot i que el programa feia gairebé un any que s’estava coent: segons el cap d’informatius de TV3, David Bassa, les primeres reunions per preparar l’espai es van celebrar abans de l’estiu. En aquell moment encara no estava previst que se celebressin aquests comicis, però sí que estava fixada la data del 26 de maig per a les eleccions europees i municipals, i per tant ja se sabia que s’hauria d’organitzar un programa especial. Finalment, en seran dos. Les tasques de producció es van intensificar durant l’últim mes, i dijous i divendres es van fer dos assajos generals, d’unes vuit hores en total, per posar totes les peces a lloc, encara que, en una emissió d’aquestes característiques, és difícil tenir controlats els detalls. “La gestió del directe és una bogeria trepidant, totalment inassumible si no tens el talent, la implicació i el tremp dels equips informatius de TV3”, remarca Bassa.

De totes maneres, l’equip de la cadena ja hi té experiència. “Alguns fa més de 15 anys que treballem amb nits electorals -explica el director del programa, Dani Bramon, que afegeix-: En els assajos i directes sempre hi ha moments de tensió i estrès, però ens ho passem bé. És dur, però sempre tenim ganes de repetir”, afirma. L’equip, de fet, no és l’únic que es manté estable des de fa anys: el format també segueix pautes similars en cada convocatòria electoral. “En això seguim l’estratègia de la BBC: el seu programa d’eleccions fa moltíssims anys que funciona i va evolucionant sobre la mateixa base. Així l’espectador aprèn a interpretar la teva manera d’explicar les dades”, diu Bramon, segons el qual “abans els directius tendien a voler canviar-ho tot a cada elecció, perquè sí”, però amb el temps han entès que “per obtenir bons resultats cal consolidar els mateixos equips professionals i el mateix projecte de programa”. “Així hem aconseguit que les nits electorals de TV3 siguin, en elles mateixes, un programa amb marca pròpia”, assenyala el director de l’emissió, que és també el cap de la redacció de TV3.

Un dels trets més característics d’aquests espais és l’ús de la realitat augmentada, en el qual TV3 va ser pionera fa més de 15 anys. “Fem tele, i la part visual és determinant, però no només perquè sigui espectacular sinó sobretot perquè volem que sigui entenedor”, subratlla el realitzador del programa, Paulí Subirà. En aquest sentit, explica que les eleccions del 2010 van marcar un punt d’inflexió: “Crèiem que ja teníem el millor grafisme, i en canvi els estudis qualitatius ens deien que no. Va ser una cura d’humilitat i vam tornar a repensar-los”, recorda. Des de llavors, diu, els estudis indiquen que els especials electorals de la televisió pública catalana estan “en registres d’excel·lència i que difícilment podrien millorar més”.

Això no vol dir, però, que no s’hi introdueixin novetats. Aquest diumenge, per exemple, es va dibuixar per primera vegada el Senat, donada la rellevància que tindria aquesta cambra, habitualment secundària, en cas que es plantegés una nova aplicació de l’article 155 de la Constitució. De cara al 26-M està previst, d’una banda, afegir un pis a l’ascensor virtual (que té els mapes de Catalunya al primer nivell i els d’Espanya al segon) per incorporar-hi els d’Europa en una tercera planta. I, de l’altra, es mostraran per primer cop en realitat augmentada els salons de plens de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

La producció i emissió d’un especial electoral implica, d’una manera o altra, un centenar llarg de professionals de TV3, de departaments molt diversos, per bé que “l’equip nuclear” el formen aproximadament vint persones. Compten, a més, amb la col·laboració d’un robot, dissenyat fa quatre anys, que “fa la feina que farien uns quants periodistes”, segons Bramon. Aquest algoritme és especialment útil en una cita tan complexa com les eleccions municipals, que obliguen a gestionar una quantitat ingent de dades: un cop programat, el robot és capaç d’analitzar quins partits podrien sumar per formar govern en un determinat municipi, mostrar la fotografia del possible alcalde i escriure un titular que resumeixi el resultat.

L’audiència sol acollir aquests programes amb els braços oberts, i el de diumenge no va ser una excepció: el tram central va tenir 1,5 milions d’espectadors i un 42,1% de quota. “Són xifres espectaculars i uns shares que cap cadena assoleix des de fa anys. Molt poques televisions a Europa poden tenir aquests resultats, i estem contents perquè es reconeix la fortalesa de la televisió pública catalana”, sentencia Bassa.