La notícia sóc jo
Dimecres. Centre de Madrid. Una associació de pagesos organitza una mobilització a favor de les verdures espanyoles. Ja sap, és allò de la crisi del cogombre. L'acte consistia a regalar 40.000 quilos d'hortalisses entre l'alegre ciutadania per demostrar que els productes tenen totes les garanties. Bé, i de passada no haver de llençar-los, ja que les vendes han caigut en picat. Com es pot imaginar, totes les cadenes de TV van enviar equips per cobrir l'acte i després oferir grans vídeos als seus informatius. Ara bé, no tothom va explicar el mateix. Vol saber on hi havia la subtil diferència?
Resulta que per donar rellevància a la cosa es van convidar alguns famosos. La majoria televisius. Van posar-los davant d'un cartell publicitari i, au, a fer-los fotos. I així la majoria d'informatius van oferir la clàssica estampa de tots ells ensenyant un cogombre, un enciam o una col. Però, esclar, ja que hi eren, què tal unes paraules? I aquí hi va haver la diferència que li citava.
La Sexta va entrevistar Mamen Mendizábal, presentadora del seu informatiu del vespre. Tele 5 va entrevistar Pepe Ribagorda, presentador dels seus informatius del cap de setmana. Antena 3 va entrevistar Roberto Brasero, un dels seus homes del temps, i el mític Manu Sánchez, presentador d'esports. O sigui, cadascú va ensenyar la seva gent i a la gent dels altres, aire. El problema (greu) va ser per a TVE. A la cadena pública espanyola li tocava fer un vídeo potent de la moguda, però (ai las) cap dels famosos presents era seu. Solució? Entrevistar un famós no alineat i que donés imatge d'unitat. Qui? L'exatleta Fermín Cacho.
Per tant, la impressió que va fer és que del que realment es tractava no era d'informar del suport a la verdura espanyola, sinó que cada cadena és posés la seva pròpia medalla. Vaja, que va ser l'autopromoció del cogom- bre aliè.
