Crítica TV 20/03/2022

El nou consell de la Corporació i una catifa vermella

2 min

Aquest dimecres al matí, el nou consell de govern de la Corporació va visitar la seu de Catalunya Ràdio, per presentar-se a la direcció i al personal. A l'entrada de Diagonal, 614, hi havia parada una petita catifa vermella, enganxada precàriament a la vorera amb cinta d'embalar. Però allò, en realitat, no era un afalac protocol·lari envers els nous gestors de la radiotelevisió catalana. Resulta que, la tarda anterior, uns quants mestres que protestaven contra el conseller Gonzàlez-Cambray van aturar-se a la porta de l'emissora i, amb un esprai fosforescent, van escriure: "Cat Ràdio desinforma. No són cinc dies de vacances: és per la fixesa". Alguna ànima caritativa va considerar que els nous consellers mereixien una rebuda més amable i va fer instal·lar aquell retall de tela roja.

L'anècdota no té més transcendència, però sí que permet preguntar-se si TV3 i Catalunya Ràdio tenen un pla per enfrontar-se al descontentament que generen en alguns perfils teòricament propers, més enllà de cobrir-ho amb una pudorosa catifa vermella. El primer pas, esclar, hauria de consistir en destriar el gra de la palla i dimensionar bé aquest desencís. ¿És tot espontani o està estimulat per alguns sectors polítics? ¿Podem menystenir la bombolla de Twitter o hem de creure que és indicatiu de percepcions generalitzades en el món real?

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb el nou consell de govern de la CCMA

Els mitjans de la Corporació estan atrapats en un dilema esquinçador. D'una banda, es vol recuperar part del públic que ha deixat de sentir-la propera, per la polarització del Procés (i, no siguem ingenus, pel relat mediàtic molt esbiaixat sobre TV3 que s'ha fet circular, basat en la sinècdoque constant). De l'altra, part de la seva audiència natural estén la idea que els mitjans han relaxat la seva missió de construcció d'un marc nacional. Tres partits han decidit aquesta composició del consell: PSC, ERC i Junts. Curiosament, o no, el PSC i Junts representen els dos tipus de desencís que he exposat, mentre que Esquerra pretén buscar un centre tal vegada inexistent: voldria eixamplar la base sense perdre centralitat en el camp independentista.

El nou equip té un munt de feina a fer. La primera és dotar-se d'un diagnòstic exhaustiu sobre tot allò que no acaba de rutllar. Hi ha massa coses rovellades, en la CCMA del 2022. Ara bé, detectar-les només és la primera fase, la més fàcil. Endreçar-les serà complex i, sobretot, requerirà veritable consens: professional i també –malauradament– polític. Tant de bo els partits no s'hi ingereixin i el consell pugui fer la seva feina. La història ens demostra que, quan ho han fet, sobrevé una paràlisi que la Corporació no es pot permetre en el context actual. Si alguna cosa no funciona, no val escombrar-la sota l'estora. O sota una catifa vermella.