Mèdia 20/07/2020

Llorach proposa cessar Gordillo de la direcció de Catalunya Ràdio però el consell de govern no ho aprova

La presidenta de la CCMA al·lega "pèrdua greu de confiança" després de la renúncia de Terribas

Albert Castellví / àlex Gutiérrez
4 min
El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo

BarcelonaLa presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, ha intentat aquest dilluns cessar el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, arran de la "pèrdua greu de confiança" en la seva gestió després de la renúncia de Mònica Terribas a continuar dirigint El matí de Catalunya Ràdio. Però la mesura no s'ha aprovat perquè no ha obtingut el suport de dos terços del consell de govern, tal com preveu la normativa.

Després que dijous Terribas comuniqués tant a Llorach com a Gordillo que deixava l'emissora pública, la presidenta en funcions de la Corporació va convocar un consell de govern extraordinari per a aquest dilluns i hi va convocar el director de Catalunya Ràdio perquè exposés la seva versió dels fets. En un comunicat, la CCMA explica que, "en vista de les explicacions" de Gordillo, Llorach "ha plantejat l’evidència d’una falta d’implicació i de falta de voluntat clara del directiu per mantenir en antena l’actual format El matí de Catalunya Ràdio, que sota la direcció de Mònica Terribas ha assolit els nivells més alts d’audiència i de reconeixement de la història del programa i que representa, com a contingut més estratègic de la ràdio pública, més del 70% de l’audiència total de l’emissora". "La gestió del director en aquest sentit, que ha portat a la renúncia irrevocable de Terribas –continua la nota–, ha afectat de manera greu la relació de confiança imprescindible i necessària en el màxim directiu del grup d’emissores de Catalunya Ràdio".

Per aprovar aquesta destitució calia que tres dels quatre membres que formen actualment el consell de govern (formalment l'organisme té sis consellers, però des de fa més d'un any i mig hi ha dues vacants) hi votessin a favor, però no ha sigut així.

Saül Gordillo va ser nomenat director de Catalunya Ràdio el gener del 2016. Tot i que des del punt de vista formal va ser l'aleshores president del consell de govern, Brauli Duart, qui el va proposar per al càrrec, els pactes entre els dos partits de govern, Esquerra i Convergència, determinaven que corresponia als republicans proposar el nom del màxim responsable de l'emissora pública, mentre que a CDC (que havia impulsat la candidatura de Duart a la presidència) li pertocava també l'elecció del director de TV3.

Aquesta ascendència política ha tingut pes en el desenvolupament de la sessió d'aquest dilluns. Segons ha pogut saber l’ARA, els dos consellers que han votat a favor de cessar Gordillo han sigut Llorach i Antoni Pemán (que en el seu moment, l'any 2012, van ser proposats per CDC i Unió, respectivament), mentre que s’hi han posicionat en contra Rita Marzoa (proposada per ERC) i Armand Querol (PP).

A l'anunciar per antena la seva renúncia de mantenir-se al capdavant d'El matí de Catalunya Ràdio (malgrat que li quedava un any de contracte), Terribas va explicar que havia pres la decisió perquè "els engranatges d'una maquinària tan exigent com aquesta no es poden permetre cap grinyol, i menys ara, i ara grinyolen". Hores més tard, a la comissió de control parlamentari a la CCMA, els diputats de JxCat Eduard Pujol i Francesc de Dalmases van criticar durament la gestió de Gordillo: "A les màquines se'ls ha de posar oli i mans expertes. Aquesta és la feina que algú no ha fet o no ha fet bé. O pitjor: l’encarregat de posar oli ha permès que hi hagués brossa i els engranatges s'han aturat", va dir-li Pujol.

A part d’això, la relació entre Llorach i Gordillo fa temps que és tensa. Tots dos, a més del director de TV3, Vicent Sanchis, i el director comercial i de màrqueting de la Corporació, Martí Patxot, van ser processats per desobediència pel jutjat 13 de Barcelona en la causa que investiga els preparatius de l’1-O, a causa de l’emissió de l’anunci institucional del referèndum. El maig de l’any passat, l’advocat de Gordillo va presentar un escrit a la jutge responsable de la instrucció del cas en què demanava que es revoqués el seu processament argumentant que el director de Catalunya Ràdio havia sigut víctima d’un “parany” que li havien posat Llorach i Patxot, i que aquests dos directius el van pressionar “de manera injustificada i fins a cert punt indecent” i “insuportable” perquè donés el seu vistiplau a l’emissió de la campanya.

Tret de sortida al concurs públic

A la mateixa reunió extraordinària del consell de govern, Llorach ha proposat una segona mesura, que sí que s'ha aprovat, encaminada a renovar la direcció de Catalunya Ràdio (i també la de TV3), tot i que més a llarg termini. La vicepresidenta de l'ens ha proposat que comenci el procés per fixar les normes que han de regular el concurs públic per escollir els nous màxims responsables dels mitjans públics, i tots els consellers hi han estat d'acord. En concret, s'ha demanat a la direcció d'estratègia i recursos humans de la CCMA que faci una proposta de normes per regular aquest procediment com a molt tard el 30 de setembre. Un cop aprovat aquest reglament es podrà fer efectiva la convocatòria del concurs públic previst a la reforma de la llei de la CCMA que el Parlament va aprovar a l'octubre i que fins ara no s'ha aplicat.

Aquesta llei també preveu que el consell de govern tingui set membres i que per escollir-los calgui una majoria de dos terços del Parlament. Les dificultats per arribar a acords han fet que, de moment, tampoc no s'hagi iniciat el procés per renovar l'organisme, malgrat que ja fa més de dos anys que els quatre consellers que hi queden tenen el mandat caducat i quatre que les funcions de la presidència les exerceix provisionalment la vicepresidenta. Tot i així, el desembre del 2018 Ciutadans, JxCat, ERC i el PSC van arribar a un acord per renovar la cúpula de la Corporació, que preveia que el nou president fos, justament, Saül Gordillo. Pocs dies després, però, l'entesa va saltar pels aires quan Ciutadans es va fer enrere arran d'unes declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la via eslovena cap a la independència.

stats