Publicitat
Publicitat

Televisió

"Un país sense televisió és més difícil que pugui existir que un país sense escola": l'entrevista a Puyal en 10 flaixos

El locutor va acudir a l''Àgora' aprofitant que enguany ha superat les 2.000 retransmissions de futbol en català

Joaquim Maria Puyal va parlar de llengua, comunicació, país i Barça a l''Àgora' d'aquest dilluns. Aquestes són les seves deu intervencions més significatives:

1. La televisió com a servei públic

"Jo crec que el component de servei és exigible no només a la televisió pública, també a la privada. Però evidentment jo estic molt equivocat, perquè els que fan les lleis no pensen això, canvien les lleis, el mercat mana absolutament... i visions com la meva estan absolutament passades de moda".

2. El futur de la comunicació

"Som en un moment d’una gran convulsió, d’una gran turbulència, i això fa que se sacsegi el cistell. Però la gent necessita comunicar-se. La gent necessita saber coses. Els tuits van bé, però no poden reflectir un pensament complex. No es pot reduir en un missatge curt una idea que necessita ser raonada i explicada. La transmissió del coneixement és imprescindible. No podem fer pivotar totes les comunicacions col·lectives a partir de la cosa immediata i la cosa fàcil. Jo estic convençut que el periodisme té espai en la societat d’ara i en la societat de futur, però hem de trobar els esquemes que ens permeten articular aquests espais".

3. La vitalitat del català

"La llengua nostra, malgrat totes les dificultats, malgrat tots els problemes, malgrat tants anys de no accedir als aparadors públics, malgrat la persecució, malgrat els errors lingüístics que podem cometre, ha aconseguit arribar amb una vitalitat i una capacitat de saltar a l’aparador públic que fa molta por a molta gent. Fixa-t'hi, em deia en Jordi Mir l’altre dia, que els enemics de Catalunya, a Catalunya manifesten els seus punts de vista en català".

4. Els atacs de la caverna mediàtica

"És intolerable mentir. Tu no pots mentir per televisió. Hi hauria un sistema organitzat de manera que es castigués la mentida. Sempre s’ha mentit, el que passa és que la mentida a la televisió és molt més ben tolerada que la mentida a la parella".

5. El procés sobiranista i la solitud del president Mas

"Si perdéssim de vista les diferències que tenim respecte a la manera com s’han de fer les coses i poséssim com a objectiu prioritari allò que nosaltres considerem que és essencial per la plena expressió del nostre país, aquí tindríem una força sense esquerdes. [...] No crec que estigui tan sol, el president Mas. Però no ha aconseguit tenir a prop aquests elements socials potents sense els quals és impossible fer un pas cap enlloc. Però també crec que no ha decebut votants d’ell i votants que no són d’ell en el compromís que ell individualment va acceptar".

6. La importància de Catalunya Ràdio i TV3

"Mas em va dir que era molt important que TV3 i Catalunya Ràdio continuessin tenint un pes potentíssim en la comunicació del nostre país. Jo vaig celebrar sentir això, perquè TV3 i Catalunya Ràdio són imprescindibles. Són pals de paller de la nostra estructura comunicativa. Em vaig treure un pes de sobre en sentir això".

7. Redimensionar els mitjans de la Corporació

"Aquelles pluges van portar aquests fangs [en relació amb el creixement sense previsió acumulat al llarg dels anys]. I ja se sap que en aigües tèrboles hi pesca tothom. Hi ha una patata molt calenta, perquè no es pot arribar al límit de posar els treballadors en una situació insostenible. Haurien de trobar una solució equidistant entre preservar la potència dels mitjans i preservar els drets dels treballadors, potser amb alguna forma imaginativa que s’hauria d’acabar d’explorar. I sobretot no perdre la capacitat de lideratge, perquè un país sense televisió és més difícil que pugui mantenir-se, existir, continuar, que un país sense escola".

8. El Barça del 1976 i el d'ara

"Ha canviat tant com els discursos d’en Casaus a la mare de Déu de la Mercè i la celebració als autobusos dels jugadors del barça bevent cervesa. Ha canviat tant com això".

9. L'Espanyol a la ràdio

"L’espanyol a dia d’avui encara no té una retransmissió de 90 minuts, com mereix la seva audiència. Em sembla una falta de respecte quan a la mitja part del partit tallem la narració de l’espanyol per començar el nostre programa. Em sembla una falta de respecte i una cosa innecessària de fer. Em sembla lògic que si tenim contractades quatre hores per fer el Barça, es respecti aquest compromís, però també em sembla lògic que s’atengués l’Espanyol d’una manera diferent de com s’està atenent ara".

10. El comiat professional

"Segurament [tindrà lloc] quan la vida em retiri, que és una cosa que no m’agradaria que passés. M’agradaria preveure-ho, això, igual que vaig sortir de la televisió abans que la televisió em retirés. Mentre tingui l’estímul i mentre tingui una gent com la que tinc en aquest moment a la transmissió... Som un equip i mentre això sigui així i els resultats d’audiència siguin els que són, a mi m’agrada, perquè transmeto emocions, perquè el Barça ens vincula...".

Més continguts de

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT