Els palestins que morien espontàniament

BarcelonaEls mitjans han pres consciència que la violència masclista s'havia d'explicar amb uns altres verbs. Que és millor titular "Un home mata" que "Una dona mor", perquè el primer titular enquadra la notícia en el seu marc, mentre que el segon suggereix involuntàriament que la dona en qüestió ha mort perquè mira, perquè sí. Dit això, crec que la formulació "Una dona mor" s'ha fet popular perquè és més segura: sabem del cert que la dona ha mort, però el periodista pot dubtar a l'hora d'atorgar l'autoria del crim si les fonts policials no són concloents. Vull dir que no tot és inèrcia.

El mateix passa –i aquí ja sense l'excusa del dubte– amb els enfrontaments entre jueus i palestins. El conflicte és dels que atrinxera periodistes a un bàndol o l'altre, però el mínim consens hauria de ser atribuir correctament qui mata i qui mor. "Sang a Gaza per l'ambaixada dels EUA a Jerusalem", titula 'La Razón', i en el text de portada cal deduir que les víctimes són palestines. "Bany de sang en obrir Trump l'ambaixada de Jerusalem", posa 'El Mundo', tot i que en aquest cas, al text, sí que es diu que les baixes són palestines (però es triga una mica més a dir que han mort a mans l'exèrcit israelià). A Espanya, només 'El País' col·loca Israel en titular de portada, dient que "provoca una massacre". En canvi, entre els diaris catalans hi ha més consens: el sintagma "Israel mata" apareix a les portades de 'La Vanguardia' i l''ARA' (en el subtítol), mentre que 'El Periódico' opta per "Israel massacra" i 'El Punt Avui' tria "Israel provoca un altre bany de sang a Gaza". El debat està obert arreu del món, per cert. El titular del 'The New York Times' és "Israel mata dotzenes de persones a la frontera de Gaza mentre l'ambaixada dels EUA obre a Jerusalem". Trenca així una tendència segons la qual, com a tants altres mitjans, semblava que els palestins morien espontàniament.