18/09/2021

L'etarra Parot torna a les portades

2 min
Henri Parot, l'any 2009, en una vista a l'Audiència Nacional

BarcelonaEl lector de premsa de paper deu haver comprovat que el nom de Parot, l'etarra que va donar nom a un canvi legal per allargar el límit de les condemnes de presó de 30 a 40 anys, ha tornat a les portades dels diaris conservadors. La història és la següent: existeix a Euskadi una plataforma, anomenada Sare, que denuncia el que consideren una cadena perpètua encoberta per als presos etarres i organitzen mobilitzacions puntuals per demanar la derogació de la doctrina Parot. Per a aquest cap de setmana, a més a més, s'havia organitzat una marxa de protesta per denunciar el cas concret d'Henri Parot, que porta 32 anys empresonat. Quin és el problema? Doncs que a Parot se li imputen ni més menys que 82 assassinats. El seu comando va ser responsable, per exemple, de l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa de 1987, on van morir cinc criatures.

Les associacions de víctimes del terrorisme a l'Estat, en col·laboració amb la premsa conservadora, van iniciar una campanya contra les autoritats i fins i tot la justícia perquè prohibissin l'acte, i al final han sigut els mateixos organitzadors els que han decidit canviar la marxa per concentracions a les places dels pobles. Aquest cas planteja molts dilemes. D'una banda, cal assenyalar que la polèmica s'ha produït bàsicament a Madrid i no a Euskadi, on ja fa anys que s'intenten superar les conseqüències del conflicte i s'ha apostat per la convivència. També és cert que una part de les ferides obertes venen de l'existència de presos que porten dècades tancats tot i que, majoritàriament, s'han penedit i ETA ja no existeix. I també és veritat que s'ha de ser curós amb les víctimes. La premsa conservadora ho ha celebrat com una victòria ("Les víctimes derroten Parot", titula la peça El Mundo), però en realitat ha estat la mateixa esquerra abertzale la que, aplicant el sentit comú, ha rectificat.

stats