El peculiar defensor del lector del 'Washington Post'

BarcelonaL’amo d’Amazon, Jeff Bezos, va comprar el Washington Post el 2013, i aquell va ser l’any en què va plegar Patrick Pexton, el defensor del lector del diari. Des d’aleshores, un dels rotatius globals més importants ha funcionat sense ombudsman... oficial: resulta que la Columbia Journalism Review ha contractat un defensor del lector del Washington Post. És una figura ben inusual, ja que normalment aquesta posició l’assumeix algú de la redacció a qui es dona certa immunitat per criticar la pròpia producció del diari (i deixa d’escriure informació). Que sigui una revista universitària qui pagui dues columnes mensuals a Hamilton Nolan perquè critiqui constructivament el rotatiu és, fonamentalment, una manera d’alertar de la necessitat que els mitjans adoptin mesures d’autocrítica. Que baixin del pedestal i s’atreveixin a mantenir una conversa horitzontal amb la seva comunitat. En la seva última columna, Nolan parla de les diferències salarials que fan que un home cobri més que una dona al Washington Post, i que els blancs cobrin més que els negres. Fins i tot aventura un càlcul del que costaria acabar amb aquesta discriminació: 11 milions de dòlars. Tenint en compte que la riquesa de Bezos es calcula en 153.000 milions, sembla assumible. El problema, afirma Nolan, són els 500.000 treballadors que té Amazon als Estats Units, molts dels quals en condicions laborals lamentables.

Certament, una reflexió així seria difícil –però no impossible– de trobar firmada per un treballador en nòmina del Post. Però està bé que des d’un mitjà prestigiós com la Review es mantingui aquest servei públic de fiscalitzar la marxa de les grans institucions de premsa. En aquest sentit, el New York Times ha demostrat més cintura a l’hora de parlar d’ell mateix. I això és part de la seva fórmula guanyadora.