31/07/2022

El penúltim privilegi de la reina d’Anglaterra

2 min
La reina Elisabet II

The Guardian ha topat amb la ferrenya justícia britànica, que li impedeix accedir al testament del marit de la reina Elisabet. Al Regne Unit, els testaments són públics per llei, però la família reial gaudeix d’un privilegi d’opacitat. Ho fa des que, l’any 1911, va invocar amb èxit el principi de privacitat per tapar el fet que Francesc de Teck llegava part de les seves joies a una dona que no era pas la seva esposa. Des d’aleshores, fins a 33 testaments han aconseguit evitar l’escrutini públic. ¿Té sentit brandar el dret a la intimitat en el cas dels royals? No ho sembla, des del moment que la seva economia està inequívocament lligada al rol de monarques. Certament, a banda del pressupost públic, disposen d’una carpeta d’inversions privades. Però la reina, més enllà de la seva imatge pop –ginebra, pameles i salutacions robòtiques de canell–, és també una consumada lobista que s’ha beneficiat d’algunes modificacions legislatives sobre terres i propietats. I un principi bàsic de prudència hauria d’aconsellar permetre entrellaçar els testaments, no fos cas que aparegui una comissió milionària per un tren construït al Pròxim Orient, per posar un exemple del toooot inventat.

Feijóo i Matrix

“Quan governi, l’espanyol no serà una llengua estrangera a Catalunya”, diu el titular de portada d’El Mundo, corresponent a l’entrevista que li fan a Alberto Núñez Feijóo. Sí, esclar. Quan governi, efectivament, l’espanyol no serà una llengua estrangera, perquè no ho és pas ja ara. No només no ho és, sinó que es tracta de la llengua dominant al carrer, als patis de les escoles, als mitjans de comunicació, a la justícia… Catalunya ha de dotar-se d’eines per impedir que l’espanyolisme vagi minoritzant el català a marxes forçades i a sobre mantingui un discurs victimista que genera odi entre els castellanoparlants.