La persistent síndrome 'Andalusia encapçala' (i 2)

Ahir els alertava dels rànquings de països, ciutats o comunitats autònomes elaborats a partir de xifres absolutes i els prometia casos aberrants. Com ara aquest titular de Larioja.com: "La despesa en menjar ràpid a la Rioja és la més baixa d'Espanya". Esclar: si amb 250.000 habitants volguessin igualar la despesa dels 8,5 milions d'andalusos, haurien de menjar 34 vegades més Big Macs de mitjana, la qual cosa els obligaria a expandir les fronteres del seu territori per poder-hi cabre. El País publicava un mapa per comunitats amb les llistes d'espera per operar-se de cataractes. De nou, les comunitats amb més gent –o sigui, les que tenen més ulls– són les que acumulen més pacients esperant. O Eldiario.es, que feia un mapa de color per assenyalar on hi havia més dones assassinades per la violència masclista. Esclar, Andalusia, Madrid i Catalunya encapçalaven el rànquing. Però, quan van corregir aquest absurd, el nou mapa feia emergir –ara sí– dades importants, com el fet que Múrcia era una de les comunitats on percentualment s'acumulaven més víctimes mortals, o que al sud hi havia clarament més taxa de morts que al nord.

Són exemples del recomanable blog Malaprensa, en què Josu Mezo va recollint alguns daltabaixos periodístics. Com ara les notícies que es van publicar sobre robatoris en cases arran d'un estudi de la patronal de les empreses d'assegurances –per tant, doble pecat, font interessada– segons el qual Andalusia i Catalunya concentraven el principal nombre de robatoris. "Si viu a Andalusia o Catalunya vagi amb compte quan surti de casa", començava la crònica. "Si vol sortir de casa sense aquesta preocupació, és millor mudar-se a Cantàbria, la Rioja, Ceuta o Melilla, on els robatoris a les llars són bastant menys freqüents". Sí, esclar. I a Rupit encara menys. I s'hi deu viure molts anys, perquè hi mor molta menys gent que a Barcelona.