Publicitat
Publicitat

FICCIÓ

‘La peste’, un viatge a la Sevilla sòrdida del segle XVI

Amb un pressupost de 10 milions d’euros, la sèrie és l’estrena més ambiciosa de Movistar+

“Aquest ha sigut, sens dubte, el rodatge més complicat que he abordat mai”, afirma Alberto Rodríguez, director de La peste, el vaixell insígnia del reguitzell de produccions pròpies de Movistar+, que està disponible a la plataforma a partir d’avui. És una producció ambiciosa -ha tingut un pressupost de 10 milions d’euros- que recrea la Sevilla de la segona meitat del segle XVI, quan era una metròpolis que dominava el comerç amb Amèrica gràcies a l’establiment de la Casa de Contractació d’Índies, creada per la Corona de Castella per explotar els recursos a l’altra banda de l’Atlàntic. La sèrie mostra com la ciutat andalusa vivia el seu “segle de plata”, més que d’or, ja que era el metall que més corria pels carrers de Sevilla.

L’esplendor reflectida en els llibres d’història contrasta amb la misèria de les persones anònimes i la plaga de pesta negra que dominen la sèrie creada per Alberto Rodríguez i Rafael Cobos. El protagonista d’aquest thriller històric de sis capítols és el Mateo (Pablo Molinero), un exmilitar que va fugir de Sevilla després que la Inquisició el condemnés a mort per haver imprès llibres prohibits. Durant la plaga de pesta, torna per rescatar el fill d’un amic mort i és arrestat per l’inquisidor (Manuel Solo), que li promet perdonar-li la vida si resol una sèrie d’assassinats d’aparença diabòlica. Aquest punt de partida serveix per mostrar la dualitat que domina la ciutat: repressió pública i hedonisme privat; misticisme i caos.

La peste és una sèrie de grans xifres. Més enllà dels 10 milions del cost de la producció, ha comptat amb més de 2.100 figurants, té més de 170 personatges i s’ha rodat en 130 escenaris naturals.

Rostres desconeguts

Alberto Rodríguez i Rafael Cobos reincideixen en la fórmula que els va fer triomfar amb La isla mínima per explicar una història de personatges anònims, aquells que no solen aparèixer en els llibres de text. “Hem vist moltes històries d’intrigues de palau però crec que poques sobre com s’organitzava i vivia el ciutadà del carrer”, explica Rodríguez, que afegeix que un dels objectius mentre rodaven era buscar la màxima versemblança possible.

És per això que van optar per combinar rostres populars, com el de Paco León, amb actors menys coneguts com Pablo Molinero, que s’enfronta al seu primer personatge protagonista amb La peste. L’actor, que forma part de la companyia teatral Los Corderos, establerta a Catalunya, va arribar al projecte atret pel director, al qual considera un dels millors realitzadors de l’Estat, i per un “personatge atípic”. “El Mateo és una persona que ho posa tot en qüestió, des de coses materials fins a l’existència de Déu, que en aquell moment no es plantejava ningú”, explica Molinero. L’exmilitar és “un ateu al segle XVI que té un buit espiritual que el porta a la melancolia”, afegeix.

La contenció interpretativa que exigia Rodríguez ha sigut un dels principals reptes als quals s’ha enfrontat l’actor, més acostumat al treball físic, durant el rodatge de la sèrie, que l’actor defineix com un “ thriller existencialista”. “És un viatge trepidant al segle XVI a través de la gent de carrer, persones anònimes”, que té un reflex en el moviment de la càmera, que va enganxada als personatges. “Gairebé pots olorar la immundícia, és molt sensorial”, explica Molinero.

La visió crítica respecte a la religió catòlica, i les nits de festa, uneixen el Mateo i Luis de Zúñiga, a qui dona vida Paco León, un “home d’origen humil que s’ha enriquit amb el descobriment d’Amèrica “i que representa la burgesia incipient sevillana”. L’amic intel·lectual del Mateo, un home solitari amb ganes d’escalar socialment, ha de viure ocultant la seva homosexualitat. Per a León, la sèrie ha suposat deixar enrere el registre còmic al qual té acostumat l’espectador i buscar una actuació més mesurada. “Per a mi, que vinc de la comèdia, ha sigut difícil trobar el to que volia l’Alberto”, confessa.

La representació de tots els mals de l’Església catòlica és el personatge de Celso de Guevara, l’inquisidor que fa xantatge al protagonista. Un home que viu una existència hipòcrita en la qual els diners passen per damunt de la fe i de Déu.

Reflex de l’actualitat

Per al repartiment de la sèrie, La peste va més enllà del simple retrat històric i es poden establir connexions amb la realitat actual espanyola. “La corrupció continua estant de moda, com en aquella època, en què part de l’or procedent d’Amèrica no arribava”, assenyala Molinero.

El teló de fons, la pesta, és també una metàfora per recordar la part fosca dels humans. “Vivim millor però no hem evolucionat com a espècie”, diu Molinero. En la mateixa línia s’expressa el guionista Rafael Cobos, que afegeix que la malaltia es pot entendre com una imatge de “la crisi actual, la que encara vivim i la que viurem cíclicament”.

Postveritat

Més continguts de

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT