10 pistes que indicaven que 'Operación Palace' era un fals documental

El programa està ple de dades deliberadament inversemblants i 'gags' delators

El periodista Jordi Évole ha presentat aquest diumenge un fals documental, imitant el model d' 'Operació Lluna' 'Dark Side of the Moon' en la versió en anglès– amb 'Operación Palace', en què es 'revelava' que el cop d'estat del 23-F de 1981 va ser una escenificació pactada pels partits amb el suport del rei i dirigida pel cineasta José Luis Garci.

Una observació atenta del programa permetia trobar pistes per descobrir que 'Operación Palace' era un fals documental. Es tracta d'afirmacions, petits detalls, especialment inversemblants, alguns dels quals fins i tot són autèntics gags.

D'entre aquestes pistes, us en proposem 10:

1. Diversos dels testimonis, començant per l'exdiputat Eduard Bosch, expliquen que Josep Maria Flotats va ser una de les opcions com a director d'escena per dirigir el fals cop d'estat, proposat per Minoria Catalana. Afegeixen que el van descartar perquè no era prou conegut i sobretot perquè a més a més era "un català afrancesat", i ho rematen dient que Alfonso Guerra s'hi va oposar frontalment i va proposar Manolo Summers. Al final, diuen, el cap de la Casa del Rei va optar per José Luis Garci, per evitar que fos un català o un andalús.

2. Es diu que els Estats Units van donar suport a Espanya amb tot el muntatge del cop d'estat fals a canvi del seu ingrés a l'OTAN.

3. S'assegura que el colpista, que acabaria sent Antonio Tejero, no sabia que el cop d'estat era fals. Els testimonis sostenen que va ser Milans del Bosch, que estava al cas de tot, qui el va convèncer i li va fer creure que el cop era real. "No n'haurien trobat un de millor en un càsting", etziben.

4. S'assegura que es va fer un assaig general al cop d'estat, el dia abans (22 de febrer), a l'aula magna del Col·legi de Metges de Madrid.

5. S'explica que calia diferir el discurs del rei, que no s'emetria fins la matinada del 24 de febrer. Garci va proposar que s'emetés la pel·lícula clàssica La princesa y el pirata  , en que el pirata representa els colpistes i la princesa la monarquia. 

6. Per justificar el fet real que Fraga –que suposadament formava part de la 'conxorxa'– va voler sortir del Congrés poc abans que s'acabés el que anomenen "la funció", els testimonis recorden els seus crits i afirmen que no van entendre per què va muntar aquell numeret. El més esperpèntic és el que diu Jorge Verstrynge (Alianza Popular), que aventura que Fraga "tenia gana".

7. Garci, un dels testimonis que participen en el documental, diu sense posar-se vermell que va fer sortir els guàrdies civils per la finestra del Congrés com a homenatge a La finestra indiscreta: "Les finestres sempre han sigut millors que les portes", puntualitza.

8. S'afirma que va ser Santiago Carrillo qui va proposar l'escenari per al fals cop, el Congrés. I complicant encara més les coses s'arriba a dir que, a proposta de Felipe González i Alfonso Guerra, Suárez va dimitir per tenir garantit que l'hemicicle estaria ple, en una sessió tan important com la de l'elecció del nou president.

9. Cap al final, el to humorístic ja és descarat quan el narrador repassa el guió de 'Volver a empezar', de la qual s'afirma que va rebre l'Oscar no per la seva qualitat sinó com a agraïment a Garci pels "serveis prestats". I es comenten diversos moments de la pel·lícula que suposadament són "picades d'ullet" i "homenatges a l'Operació Palace".

10. El misteri sobre la capsa blanca que el rei tenia al seu costat quan llegeix el discurs la nit del 23-F. És l'últim gag. La veu del narrador lamenta no haver pogut resoldre el misteri de la "capsa blanca" que apareix al costat del rei en la seva declaració del dia del cop. I aquesta capsa blanca apareix en diverses fotos del rei en els anys posteriors... inclosa en la imatge de l'elefant caçat a Botswana.

Més continguts de