MITJANS

El populisme, protagonista de la informació dels diaris el 2016

L’‘Anuari dels valors’ assenyala el procés sobiranista com el tema amb més portades a Catalunya

El populisme ha sigut un dels temes amb més incidència en els diaris del 2016, segons el rànquing de l’ Anuari dels valors de la Fundació Carulla. Tot i que el procés sobiranista i la corrupció política i econòmica continuen encapçalant el llistat de les temàtiques més freqüents, l’anuari posa èmfasi en el populisme com un dels temes que irrompen amb més força i que, a curt termini, pot tenir un impacte directe en la societat catalana i les democràcies liberals. L’informe, que es va presentar ahir en roda de premsa, fa una anàlisi quantitativa de totes les portades i notícies d’interior aparegudes als vuits diaris amb més difusió a Catalunya.

Malgrat la irrupció d’aquest tema, durant el 2016 el procés sobiranista ha sigut el tema que més portades ha ocupat (834), seguit de la corrupció (592). A més, ha tingut més del doble de protagonisme en les portades de diaris editats a Catalunya (40,4%) que als diaris publicats a la resta de l’Estat (18,1%). El 2015 el procés sobiranista va ser el tema de gairebé un terç de les portades dels diaris a Catalunya (33,5 %), mentre que per als publicats al conjunt d’Espanya el procés sobiranista va ser tema de portada en pràcticament una de cada cinc publicacions (20,6 %).

Pel que fa a la corrupció política i econòmica, la situació es capgira. El 2016 la temàtica va ocupar el 26,9% de les capçaleres del conjunt d’Espanya i el 13,9% de les solament catalanes. El 2015 va ocupar el 24,4% de les portades espanyoles i el 13,2% de les catalanes.

Els valors determinen el vot

La presència del populisme en els mitjans de paper deriva de la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes i el debat sobre el Brexit, dues qüestions que van marcar les notícies d’interior dels diaris però que no van tenir tanta presència en les portades com el sobiranisme o la corrupció. En el conjunt dels diaris espanyols, les eleccions als Estats Units van ser la temàtica que més rellevància va tenir en les pàgines interiors, amb un 27,6%.

“El capitalisme ferotge, sumat a la crisi econòmica, ha donat lloc a una situació d’inseguretat individual i col·lectiva que afecta en especial les classes mitjanes occidentals”, va explicar Maria Esteve, directora general de la Fundació Carulla. Esteve va assenyalar que una de les conseqüències de la crisi socieconòmica és l’auge del populisme i els discursos que apel·len a les emocions.

Per al director de l’anuari, Àngel Castiñeira, “seria erroni creure que les causes del populisme responen només a factors socieconòmics”. Segons va explicar, a través de l’anàlisi dels mitjans es constata que molts experts accentuen el paper del canvi de valors. “Els perdedors de la globalització econòmica coincideixen amb els votants a favor del Brexit i Donald Trump”, va remarcar. En aquest sentit, va assegurar que grans col·lectius, en especial a Occident, estan decidint les seves opcions de vot segons els seus valors i no només per raons clàssiques vinculades a les ofertes econòmiques dels programes.

Entre els valors que es tenen en compte hi ha els que preconitzen els partits de dretes, com la defensa de l’autoritat i la identitat nacional davant de l’amenaça de la diversitat, i la defensa de l’ordre i la disciplina o la fe, entre d’altres. En el cas de l’esquerra hi figuren la igualtat o la justícia social. Castiñeira va explicar que, segons el que s’ha vist en els mitjans, davant d’un escenari de por, el populisme d’esquerres té problemes per convèncer la població quan parla de la defensa de la multiculturalitat i la igualtat de gènere.

L’informe també detecta que en el populisme, independentment del color polític, hi ha un fil conductor que fa de pinça contra alguns elements clau de les democràcies liberals en el context de la globalització. Les coincidències, gairebé totals, es troben en el rebuig a l’establishment, els buròcrates i les elits financeres, a més de la crítica als partits clàssics i l’ statu quo.

La postveritat, l’arma de la por

Per a Castiñeira el populisme té una derivada que impacta directament en l’àmbit de la comunicació, la postveritat. El concepte es refereix a les mentides dirigides a afectar les emocions més primàries de les persones. Castiñeira va posar Donald Trump com l’exemple més paradigmàtic de l’ús d’aquest mecanisme. “La postveritat explota els jaciments de la còlera de la ciutadania per obtenir-ne beneficis”, va explicar. La presència de les emocions, especialment d’aquelles vinculades a la indignació i el ressentiment, és aprofitada per després obtenir vots o adhesions a la causa populista.

Castiñeira va remarcar la forta vinculació d’aquest fenomen amb les xarxes socials. “El president Donald Trump es vanta de tenir més de 101 milions de seguidors a Twitter i de tenir-hi contacte i impacte directe sense passar pel filtre dels mitjans de comunicació clàssics. És un element important i nou”, va explicar. En aquest sentit, el director de l’anuari va assenyalar que als Estats Units més del 45% de la població s’informa exclusivament a través de Facebook i Twitter. “Les xarxes socials esdevenen espais tancats en els quals els usuaris només es relacionen amb gent que pensa com ells”, va concloure.

Més continguts de