El temps de por fins que arriba la resolució judicial

Són acusacions salvatges i fantasioses que fins i tot una persona poc versada en lleis veu que no aniran enlloc

La denúncia, pendent encara de judici, no ha afectat gaire la meva feina com a humorista satíric. En part perquè soc una mica inconscient de mena, en part perquè, afortunadament, compto amb suport legal per part de l’empresa on treballo. Si no comptés amb aquest suport, i m’enfrontés a la denúncia tot sol, com ha sigut el cas dels membres de la companyia Títeres desde Abajo o el de Willy Toledo, probablement estaria molt més afectat i no tinc clar si em podria mantenir ferm en la posició de no censurar-me.

És cert que, en la majoria dels casos, aquestes denúncies, molt sovint interposades per estaments pròxims al poder polític, com són l’eclesiàstic i el policial, acaben absolent els encausats al cap d’un temps que de vegades és curt però d’altres pot dilatar-se durant anys. Però, segons el meu parer, aquest temps de por que passes pendent de la resolució, sense saber del cert si seràs declarat culpable i si hauràs d’assumir una multa elevada, a més de les despeses legals dels advocats que ja has hagut d’avançar de la teva butxaca, forma part d’una estratègia d’intimidació directa cap a la llibertat d’expressió. Com a ciutadà, aquest procés resulta terrible d’afrontar individualment.

¿Per quin motiu un jutge accepta imputar un humorista per delictes d’injúries (que comporten multes elevades) o d’odi (que, a part de la multa, són penats amb anys de presó)? Són acusacions salvatges i fantasioses que fins i tot una persona poc versada en lleis veu que no aniran enlloc. Per censurar. Senzillament, per censurar. Perquè, tot i que pugui semblar obvi que ens acabaran absolent, tant per la grandiloqüència de les acusacions com pels casos que ens precedeixen, la por i la incertesa, quan et toquen tan de prop, són molt difícils de gestionar i és probable que t’acabin dominant i t’expressis amb molta més cautela. Perquè tu, com a ciutadà, et trobes sol davant la maquinària d’un estat decidit a intimidar i anorrear la llibertat d’expressió d’aquelles veus que li resulten més incòmodes.

Més continguts de