Per fi posen Brandy Melville al descobert
Si us sona el nom de Brandy Melville és molt possible que sigui perquè teniu filles adolescents i us han parlat d'aquesta marca de roba o us han demanat d'anar a alguna de les seves botigues. N’hi ha centenars arreu del món. Només a Barcelona n’hi ha tres, situades en els principals eixos comercials. Els cap de setmana s’hi fan cues. Si hi entreu és possible que la vostra perplexitat contrasti amb l’entusiasme de les joves clientes: pel preu desproporcionat en relació amb la mala qualitat dels teixits, l’estilisme que potencia i, sobretot, la mida diminuta de la roba. A Brandy Melville tot és talla única, i no precisament perquè estigui pensada per a una gran diversitat de cossos. Només cal passar una estona als emprovadors per constatar les frustracions i llàgrimes que això provoca en moltes adolescents que no entren en cap de les peces de roba de la botiga de moda.
Per fi, un documental ha posat al descobert la realitat d’aquest negoci. I totes les sospites que desperta aquesta botiga es confirmen i superen el que t’imaginaves. Brandy Melville y el culto a la moda rápida, a la plataforma HBO Max, és un documental valent perquè revela la cara més fosca d’un negoci que continua en expansió, guanyant diners i traient profit de les seves pràctiques execrables. I no es tracta només dels processos de fabricació insostenibles de la fast fashion que contribueixen a la degradació del planeta. Ni del greenwashing per fingir consciència ecològica. Es tracta de tots els escàndols d’explotació laboral, de manipulació de noies menors d’edat, d’abusos sexuals i violacions, d’assetjament, de pràctiques racistes, sexistes, grassofòbiques i feixistes, d’una gestió i polítiques d’empresa il·legals i immorals.
El documental recull el testimoni de dos extreballadors de la cúpula de responsables i d’un grup rellevant de noies que, quan tenien entre quinze i disset anys, van treballar de dependentes i van fer de models per a Brandy Melville. Les captaven a través d’Instagram. Aquesta xarxa social és la clau del seu èxit i de la seva estratègia comercial i econòmica. Segons explica el documental a través de fotografies i vídeos, Brandy Melville utilitza l’energia i la il·lusió adolescent, juntament amb el culte a la imatge pròpia d’aquestes generacions, per dinamitzar el negoci. Però només seleccionant un prototipus de noies blanques i primes que s’ajusten a l’estereotip californià, cosa que converteix l’empresa en una secta de captació i explotació de treballadores amb uns processos de cribatge de personal inaudits. El documental posa al descobert el grup de WhatsApp dels responsables de l’empresa, començant pel seu CEO, Stephan Marsan.
Brandy Melville y el culto a la moda rápida evidencia com l’explotació i la manca d’ètica estan presents en tota la cadena de vida de la roba, fins i tot en les etapes on tot té una aparença més refinada. El documental destapa un escàndol. Cal veure’l i, si és possible, compartir-lo amb les adolescents, que són la peça clau que utilitza aquesta empresa per continuar fent créixer el negoci.
