El ‘Telegraph’, el tradicional diari de l’Old Money anglès, en venda

LondresLes dues capçaleres de premsa escrita del grup de comunicació Telegraph Media, el Daily Telegraph i el Sunday Telegraph, tradicionals broadsheets -denominació original basada en la mida de les pàgines, en aquest cas les més grans, a diferència dels tabloides, més petits- del mercat de premsa anglosaxó, estan en venda. Els germans bessons Barclay, David i Frederick, de 84 anys, multimilionaris amb residència a les illes del Canal i a Mònaco, han pres la decisió per tal de diversificar les seves inversions al Regne Unit després de constatar la diversitat d’interessos d’una família cada vegada més àmplia i amb objectius molt diferents, d’acord amb la informació publicada per diferents mitjans de comunicació de les illes britàniques el cap de setmana.

La revisió dels seus valors financers i inversions al país ha estat la causa última que la família també posi en venda, entre altres negocis i a un preu de sortida de 925 milions d’euros, l’Hotel Ritz de Londres, a Picadilly, al centre de la ciutat.

La venda del Daily i del Sunday Telegraph, diaris fundats el 1855 i el 1961 respectivament i considerats tradicionals defensors dels interessos i del punt de vista de l’anomenat Old Money -l’aristocràcia rural i els terratinents del país, extremadament conservadors-, pot sacsejar un ja bastant convuls mercat de premsa al Regne Unit, marcat per la caiguda de la difusió de tots els mitjans a partir del principi de la dècada del 2000 amb la progressiva implantació de la informació en línia, que el Telegraph Group va començar a desenvolupar el 1995.

Lectors molt envellits

Els germans Barclay van comprar els dos diaris l’any 2004. La transacció, però, no va tenir cap impacte en la línia editorial de les capçaleres, que s’han mantingut fidels als principis que es remunten al segle XIX, quan el Telegraph es va consolidar com a rotatiu. El Daily Telegraph, de fet, és conegut popularment com a Torygraph, batejat així per la publicació satírica Private Eye pels seus estrets vincles amb el lideratge dels conservadors.

L’impacte d’internet ha estat especialment greu per als dos diaris del grup, molt més afectats que la resta per les característiques del seu públic lector, que té una mitjana d’edat de 61 anys, acostumat al paper però gens avesat a les xarxes socials i als nous mètodes de difusió de la informació. Les vendes de les dues edicions impreses han caigut en els darrers anys. El 2018, el Daily Telegraph tenia una circulació diària de 310.586 exemplars i el Sunday Telegraph en va vendre, també de mitjana, 244.351. El 1980, de dilluns a dissabte, el Telegraph venia 1,4 milions d’exemplars diàriament. Malgrat la caiguda de vendes, continua sent el broadsheet de més circulació del país. Els beneficis, però, s’han desplomat. Les darreres dades publicades, del passat 17 d’octubre, indiquen que, en relació amb el 2017, el 2018 els guanys van caure un 94% i van arribar només a 1.042.000 euros nets.

L’intent de redreçar el perfil dels lectors ha dut el grup a intentar atraure el sector jove i dinàmic de la població amb avantatjoses ofertes per als universitaris, oferint subscripcions per un any a tots els continguts de la pàgina web -que barreja les dues capçaleres- al preu quasi testimonial de 23 euros.

Tant el Financial Times com The Sunday Times han informat en les seves edicions de dissabte i diumenge respectivament que hi pot haver un mínim de fins a tres grups interessats en la compra dels diaris.

Tres potencials candidats

Segons aquestes informacions, el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, actual propietari d’una altra de les capçaleres de referència global, The Washington Post, així com el propietari de The Independent i del londinenc The Evening Standard, Evgeny Lebedev, hi podrien estar interessats. El tercer grup en disputa podria ser el conglomerat de diaris locals DGM Media, de Jonathan Harmsworth, vescomte Rothermere, que també compta, dins de DGM Media, amb el Daily Mail i el Mail on Sunday, d’abast nacional i aliats de la dreta del Telegraph i el Sunday.

En els darrers anys, al llarg del debat del Brexit, el grup s’ha posicionat molt fermament com a partidari de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En aquest sentit, un dels col·laboradors estrella del diari fins al juliol passat ha estat l’ara primer ministre britànic, Boris Johnson, amb un sou anual per la columna setmanal dels dilluns de 320.000 euros. Johnson va començar la seva particular guerra amb la Unió Europea com a corresponsal del diari a Brussel·les entre 1990 i 1994. Però abans fins i tot que el premier David Cameron anunciés, el gener del 2013, que convocaria un referèndum sobre la pertinença a la UE si guanyava les llavors properes eleccions generals -que se celebrarien el 2015-, el Daily Telegraph i el Sunday Telegraph van jugar un important paper a l’hora d’escampar l’eurofòbia entre la societat britànica amb les informacions sobre la crisi econòmica i la de l’euro que afectava el sud d’Europa des del 2008. L’editor de la secció de Global Business, Ambrose Evans-Pritchard, va tenir un paper molt destacat a l’hora d’aprofundir en la tradicional visió negativa que els lectors del Telegraph tenen i han tingut de la UE.

El 2009, el Telegraph va publicar també l’exclusiva de l’ escàndol de les despeses, en què es van denunciar moltíssimes irregularitats d’una gran majoria de diputats britànics a l’hora de presentar les liquidacions del capítol de representació.