Un premi per al programa ‘Món’
El programa Món de la secció d’internacional dels serveis informatius de TV3 va emetre una edició dimarts a la nit digna de premi. Ciberguerra. El combat invisible plantejava als espectadors una realitat que no tenim en compte: que la Tercera Guerra Mundial s’estigui desenvolupant de manera virtual i amb la intervenció no només dels estats sinó de grans corporacions i grups de pressió que interfereixen en la seva evolució per defensar els seus propis interessos. El programa incloïa diversos reportatges esplèndids. Xesco Reverter des dels Estats Units aprofundia en els atacs ransomware a les grans empreses, les implicacions que suposen no només a nivell econòmic i com tot plegat connecta amb aquest combat a nivell internacional. Francesc Canals des de la Xina incidia en la manera com internet permet als estats controlar els ciutadans. Isabel Galí analitzava el poder de les grans multinacionals tecnològiques a partir d’una entrevista a Karma Peiró, especialitzada en internet i TICs, per entendre fins a quin punt poden acabar manipulant els hàbits i la ideologia dels usuaris. Des de Brussel·les Joan Raventós posava el focus en el marc legal per protegir la vulnerabilitat dels ciutadans davant de pràctiques monopolístiques. Lluís Caelles entrevistava l’enginyer i hacker Jaime Gómez-Obregón per mostrar com l’àmbit virtual és un espai per amagar corrupteles però també per descobrir-les i denunciar-les públicament. Finalment, tancaven el programa amb Nicolás Valle plantejant una opció que ens feia anar al llit amb un malson: ens relataven què passaria si internet -i, per tant, tot el sistema de comunicacions a nivell mundial- fallés de manera sobtada i permanent i aboqués la humanitat a un caos on no sabria sobreviure.
Per què era un programa de premi? Primer, pel nivell periodístic. Per la cura amb què s’havien pensat els continguts, estructurant els diferents aspectes a tractar, les fonts utilitzades per aprofundir en cada temàtica i, sobretot, la claredat informativa amb què un corpus teòric tan complex es traslladava a l’espectador de manera amena. Cada reportatge atrapava. En segon lloc, el tractament a nivell d’imatge i el llenguatge audiovisual demostrava creativitat i voluntat de sortir de la inèrcia explicativa. Joan Carles Peris donava pas a cada reportatge sabent despertar l’interès i els corresponsals feien servir plantejaments narratius per convertir cada relat en apassionant i modern. No només elevaven el nivell dels continguts, sinó que hi havia una preocupació per servir-los de manera atractiva. El tercer motiu de l’excel·lència del programa era la capacitat d’apel·lar a l’intel·lecte i la curiositat de l’espectador. I amb l’ambició per oferir-nos una mirada àmplia, incisiva i generosa del món tal com ho faria una gran televisió d’un país normal.
