19/06/2022

I la premsa va cridar: canvi de cicle!

2 min

Els andalusos han votat en unes eleccions que els mèdia han insistit a interpretar –i sovint a sobreinterpretar– en clau espanyola. Algunes portades dels dos dies anteriors: "L’hora decisiva per al futur de la política nacional" (Abc, edició Andalusia), “Andalusia acudeix a votar amb tot el país pendent dels seus resultats” (La Opinión de Málaga). També supremament interpretativa era la portada d'El Mundo: “Andalusia mesura avui el desgast de Sánchez i la força de l’efecte Feijóo”. Es tractava d'un titular especialment curiós, perquè un dels subtítols semblava contradir-lo, en assegurar que no hi hauria "canvis en la política ni avançament de les generals". L'hermenèutica postelectoral és un indret que fa frontera amb demoscopilàndia: es fan asseveracions que, en realitat, viuen fonamentalment en el relat mediàtic. Mirem, si no, aquest subtítol de La Razón: "Sánchez, sense tallafoc enfront d'una debacle, perquè no podrà desvincular-la de la política espanyola". L'editorial de diumenge es titulava "Unes eleccions crucials per a Espanya". Però si no es qüestiona la propera data electoral i no hi ha canvis en la majoria de govern a Madrid... ¿què ha canviat, realment, més enllà de la matraca dels diaris que voldrien forçar el canvi a can Moncloa?

Portada d''El Mundo', 19/06/22.

El titular d'El País, mentrestant, jugava a la defensiva, i tenia conya, perquè també espanyolitzava les eleccions andaluses, però en aquest cas a favor del PSOE, esclar: "El PP es juga a Andalusia la seva dependència de Vox", afirmava en primera pàgina. Si un parava l'orella prou a prop del diari, es podia sentir l'eco llunyà de la veu d'Alfonso Guerra arengant el lector: "¡Que viene la dereeeechaaa...!", que és el gran –si no l'únic– argument electoral socialista des de fa ja quaranta anys.

stats