PAREU MÀQUINES

La preocupació de 'La Razón' per l'ortografia

El diari renya en portada Puigdemont per les faltes d'una carta

Està preocupada 'La Razón' per la cura i la qualitat amb què s’escriu l'espanyol. I, en conseqüència, destaca en la seva portada –o sigui, ho considera una de les coses més importants que han passat durant la jornada anterior– que “Puigdemont demana a Rajoy una reunió en una carta amb faltes d’ortografia”. Aquest zel pels accents i les grafies justes es nota en anteriors titulars del diari, com ara “Les joventuts del PSOE critiquen la llei Wert amb faltes d’ortografia” i “Pluja de crítiques a Belén Esteban per les seves faltes d’ortografia”. Certament, una carta institucional amb una mala ortografia –o, pitjor, una sintaxi confusa o un contingut malgirbat– fa mal d’ulls. Però un sempre ha de vigilar amb els escarnis ortotipogràfics. O et poden recordar que no fa ni una setmana que, a la teva primera pàgina, escrivies “Las ‘Donas’ lideradas por Munté luchan por suceder a Puigdemont”, sense advertir que en català els plurals es fan acabats amb '-es'. O et pots posar en l’atzucac en què es va trobar el director del rotatiu quan, en un tuit i contestant al partit Amaiur, va escriure “Buscar otro argumento”. El perfil de Twitter del partit li va recordar que “en castellà, la segona persona del plural del mode imperatiu del verb 'buscar' s’escriu ‘buscad’, amb 'd'”. I, a partir d’aquí, a cada tuit del periodista li sortien uns quants correctors ortogràfics que li recordaven algun accent absent.

Ningú està lliure de fer faltes d’ortografia: t’ho diuen fins i tot els correctors, que en saben un niu més que tu. Per això, de fet, hi ha processos de revisió –en periodisme i a l’administració– que eviten (o minimitzen) la seva aparició i hem de tenir l'exigència d'escriure bé. Ara, fer-ne arma política rebaixa el nivell de debat: parlar de les faltes és una manera trinxeraire de no entrar al fons de l’assumpte. Arguments? '¡Pa’qué!'. I, en tot cas, acaba resultant sempre una arma de doble tall.