PAREUMÀQUINES

Les primeres morts per les 'fake news' (i les que vindran)

La utilització de les xarxes socials no només decanta eleccions

A principis d'any va circular la falsa notícia que un farmacèutic musulmà de Sri Lanka atresorava 23.000 píndoles esterilitzadores amb l'objectiu de dispensar-les als seus clients budistes. Setmanes més tard, el client d'un restaurant va trobar el que va creure que era una d'aquestes pastilles. La discussió amb el cambrer –que per les barreres idiomàtiques no entenia per què aquell home s'enfurismava per una boleta de farina– va acabar circulant per Facebook com a prova de la conspiració per fer desaparèixer la majoria singalesa del país. L'assassinat d'un camioner del mateix grup, dies després, va tornar a atribuir-se als musulmans en continguts virals de Facebook. Va seguir una onada de violència que va deixar tres morts. Personal de recerca del Centre for Policy Alternatives de Sri Lanka havia denunciat els continguts maliciosos, per estimbar-se contra un mur de silenci: cap resposta per part de la xarxa social. A Europa o als Estats Units ens fixem com les 'fake news' poden influir o no en unes eleccions. Però en altres racons del món hi ha morts que bé es podrien atribuir a la disseminació de falses notícies.

El pitjor del cas és que els periodistes, mentre centrem el debat sobre Facebook, deixem de banda l'altra gran xarxa social que té Mark Zuckerberg, una xarxa social molt més opaca i difícil de controlar perquè no es converteixi en una eina d'agitació incendiària amb la benzina de les manipulacions informatives. Parlo de WhatsApp, que la inèrcia ens fa qualificar-la de servei de missatgeria, però cada vegada més es demostra que és una xarxa molt útil per disseminar informació sense el pertinent control de contrastació periodístic. Com que es tracta d'intercanvis privats, resulta difícil de regular. Per això qualsevol agent amb voluntat desestabilitzadora veurà WhatsApp com un taulell de joc preferent.

Etiquetes

Més continguts de