PAREU MÀQUINES

El primeríssim segon pla del rei el 17-A

La premsa monàrquica espanyola (valgui la redundància) posa els focus de l'homenatge en Felip VI

Sorpresa majúscula: la premsa monàrquica espanyola (valgui la redundància) posa tots els focus de l’homenatge a les víctimes del 17-A en Felip VI. Qui ho diria! L’Abc s’endú la palma del vassallatge: el titular de portada “Amb les víctimes, i només amb elles” va acompanyat d’una imatge en què no es veu cap víctima, però sí els reis amb cara de consternació. Tot acompanyat d’un editorial laudatori pels tres èxits que atribueix el diari al monarca. El rei, “representació apolítica i apartidista de l’Estat” [poden afegir-hi riures enllaunats], va deixar el protagonisme a les víctimes, va vèncer l’independentisme amb “superioritat institucional i ètica” –la superioritat parapolicial s’obvia– i va representar l’Estat. Per posar-se dempeus, o de genolls: “Felip VI va acreditar de nou les raons per les quals la monarquia és imprescindible per a la cohesió política d’Espanya”. La Razón també fa un Abc: afirma que les víctimes “acaparen el protagonisme”, però en les primeres onze pàgines s'hi poden trobar fins a vuit fotografies protagonitzades per Felip VI.  

Té mèrit que el diari trobés tantes imatges si llegim la cronista reial de La Vanguardia, Mariàngel Alcázar, que assegura que els monarques estaven “en segon pla”. D’on ve, doncs, tant protagonisme reial? “Si no fos perquè acostuma a ser el més alt, el rei podria haver passat ahir totalment desapercebut”.  

L’obsessió

Tots els mitjans, madrilenys i catalans, coincideixen a afirmar que hi va haver respecte a l’homenatge amb petites concessions a la tensió política. El País és qui més fa èmfasi en la “treva”, però no se l’aplica. Compte amb el paral·lelisme de l’editorial perquè és arriscat, no l’intentin a casa: “Contra el terrorisme jihadista, sens dubte, però també contra els problemes d’una societat dividida per un programa polític que, invocant la democràcia, no l’ha respectat, ningú, i no només els independentistes, té por". Seria insidiós concloure que el mitjà està comparant terrorisme amb independentisme. El que sí que es pot diagnosticar és que potser no té por, però sí una obsessió.