Mèdia 10/09/2013

Els primers de TV3 evoquen com van debutar fa 30 anys

Avui fa tres dècades que la pública catalana va iniciar emissions en un local del carrer Numància

Selena Soro
7 min

BarcelonaEl 10 de setembre del 1983, des del carrer Numància de Barcelona, TV3 començava a emetre les seves primeres hores de televisió. Tres dècades després, els presentadors que hi van ser expliquen com van viure aquells primers minuts a la pública catalana.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

PREGUNTES:

1. Quin és el detall que recordes amb més intensitat del teu primer dia a TV3?

2. Què creus que ha canviat més en aquests 30 anys?

JOAN PERA: "No vaig somriure ni una sola vegada: estava molt imbuït de la transcendència del moment" JOAN PERA:

1. Aquell 10 de setembre va ser l'única vegada en la meva carrera que he sortit en un espectacle o presentació sense somriure ni una sola vegada. Estava molt imbuït de la trascendència del moment, tant que volia estar seriós. Recordo el primer dia amb molts nervis: teníem una gran part de la societat espanyola en contra i no sabíem si realment acabaríem sortint en antena. Vam tirar endavant amb tossuderia, i amb la sensació que en aquells moments engegàvem alguna cosa que era imparable.

2. En 30 anys s'ha fet una televisió pública i catalana que ha marcat una manera de ser. TV3 ha creat una indústria audiovisual impensable fa tres dècades, i ha assolit una professionalitat extraordinària, al marge de la tasca de normalització lingüística que ha fet. Hi ha un aspecte, però, que crec que ha tornat a aquell 10 de setembre del 1983. TV3 està lligada a Catalunya, i ara tornem a tirar endavant un projecte de país, i ho fem rebent totes les amenaces possibles. Fa 30 anys, iniciar TV3 ja va ser un cop de força, de tossuderia i de posar el puny sobre la taula. Hem de seguir fent front a les amenaces.

ENRIC CALPENA: "El primer dia va aparèixer un grafista amb el seu currículum. El vam agafar i encara segueix aquí"

1. Del primer dia recordo la sensació de frescor. Jo venia d' El País , on tothom era més gran que jo, i de sobte em vaig trobar amb tot de gent de la meva edat. El mateix dia que jo em vaig incorporar va aparèixer un grafista amb el seu currículum a demanar feina. El vam agafar i encara continua a la casa. Els que érem a TV3 en aquell moment realment no sabíem que acabaria sent el que és ara, no sabíem si seria una anècdota professional més o seria alguna cosa realment gran.

2. Nosaltres treballàvem amb una sabata i una espardenya analògica: tècnicament no hi ha punt de comparació. I l'esperit també ha canviat, però és lògic. No és el mateix ser un grup de 150 persones -jo era el número 78- a ser-ne més de 5.000. La professionalització, per altra banda, té aspectes positius i negatius: ha permès crear rutines i créixer però potser esmorteix la part artística. I amb els problemes laborals que afronta TV3 també és normal que hi hagi menys alegria.

Enric Calpena presentant un especial informatiu

MARIA GORGUES: "Anàvem amb càmeres de 15 quilos i trípodes de 8"

1. Recordo quan vaig fer el càsting per al Telenotícies vespre . El feien dos homes de la cadena NBC, que estaven dissenyant el primer model d'informatiu. Vaig passar la prova molt relaxada i ells van entrar cridant en anglès. Es veu que els havia agradat molt i estaven molt contents, però jo no sabia si s'havia calat foc o què passava!

2. La tecnologia ha canviat moltíssim. Abans portàvem càmeres de 15 quilos i trípodes de 8. Anàvem amb cintes de vídeo enormes, que al seu torn anaven dins de caixes. Els magnetoscopis també pesaven un infern...

Primer 'Telenotícies' de TV3, amb Maria Gorgues, Eduard Berraondo, Enric Calpena i Antoni Castejón

EDUARD BERRAONDO: "Em va sorprendre fer televisió en un espai de 600 metres quadrats"

1. Jo venia de TVE, i quan vaig arribar als estudis de TV3, al carrer Numància, em va sorprendre que intentessin fer televisió en un espai de 600 metres quadrats. També recordo la primera frase que em va dir l'aleshores director de TVC, Alfons Quintà: "Ets dels pocs periodistes que he agafat. Jo sóc antiperiodistes: crec més que aquesta feina l'han de fer llicenciats d'altres coses". I, de fet, en aquella època van entrar a la televisió metges, advocats, i fins i tot químics... Ell hi creia molt, en això.

2. Jo crec que la il·lusió no és la mateixa que fa 30 anys. Quan es comença un projecte nou gairebé ningú mira mai ni el rellotge ni el calendari. Tot i això, continua sent una televisió puntera i moderna.

MÒNICA HUGUET: "Si hagués tingut més experiència, l'encàrrec m'hauria fet més por"

1. El primer dia el recordo com una nebulosa. Estava nerviosa, i amb la sensació que flotava. Tenia 21 anys, i crec que si hagués tingut més experiència, aquell encàrrec m'hauria fet encara més por. Hauria sigut molt més conscient de la responsabilitat que em queia al damunt.

2. Al principi ens coneixíem tots, érem com una família. Estàvem molt il·lusionats, i tothom tenia molt clar que estàvem fent història. Ara n'hem après molt i hem millorat, però ja aleshores fèiem bona televisió, i innovadora.

Mònica Huguet al programa 'De Vacances'

ÀNGEL CASAS: "Vaig arribar per fer-hi l''Àngel Casas Show' i no estava previst que hi hagués plató"

1. El primer dia vaig arribar-hi per fer l' Àngel Casas Show i no estava previst que hi hagués plató. A TV3 eren tots molt petits, i vam haver de córrer per trobar-ne un en un altre edifici. Tot i això, el que més em va sorprendre és que s'estava parlant d'una televisió nova i diferent, però s'estaven copiant tots els contractes i tota la paperassa de models de TVE. Crec que va ser el gran error de l'inici de TV3.

2. Quan vam començar, hi havia gent que tot just feia 15 dies que havia vist una càmera per primer cop. Hi havia molta cohesió i moltes ganes. Però crec que el que més ha canviat és la força sindical, que ara és molt potent a TV3. No és ni crítica ni elogi: és una constatació. Per altra banda, ara la pública és un caramel molt més llaminer per als polítics, que sempre hi volen ficar cullerada.

Àngel Casas en l'emissió de cap d'any de 1983 i presentant el seu espai 'Àngel Casas Show'

JOSEP MARIA BACHS: "Ara ja no podríem fer el Filiprim

1. Recordo que el Filiprim era un programa que portava moltíssima feina, i que ara no podríem fer, perquè no podríem pagar totes les hores extra. Era un programa molt nou i molt creatiu, i ho dic sense modèstia perquè ara ja ha passat el temps. I alhora era molt primari i amb totes les limitacions del món, però amb molta il·lusió.

2. La pública catalana ja és una televisió sòlida, seriosa i amb grans professionals. La Corporació, però, no ho està fent bé aquests anys: volen una televisió de becaris, i si van fent fora la gent valuosa el que acabarant fent és enfonsar la cadena.

Josep Maria Bachs a l'espai 'Tres i l'astròleg' i al programa 'Filiprim'

ALFRED R. PICÓ: "Els mapes els fèiem amb cartolines, i posàvem els símbols a mà"

1. El primer dia estava una mica nerviós, i encara recordo que qui em va donar més ànims va ser la maquilladora. Tot i els nervis i tots els cables que duia enganxats, crec que vaig encertar més o menys les zones que volia assenyalar al mapa. Els mapes els fèiem amb cartolines, i els símbols els posàvem a mà.

2. Per mi el canvi més gran ha sibut tècnic. Internet va revolucionar la nostra manera de treballar, i va ampliar els recursos de manera exponencial d'un dia per l'altre.

EDUARD BOET: "Teníem la sensació d'haver estat escollits per a un gran projecte de país"

1. El que més recordo del primer dia és la sensació que havíem estat escollits per participar en un projecte de país que havia de ser molt important i transcendental.

2. Especialment al principi, era inevitable que ens sentíssim alguna cosa més que periodistes. Avui els treballadors ja ens podem sentir, en la majoria dels casos, professionals normals d'una tele pública.

'A tot esport', programa dirigit per Eduard Boet

stats