La proliferació de perfils falsos fa perillar la fiabilitat de Twitter

BARCELONAWendi Deng flirteja amb Ricky Gervais a través de Twitter després de seguir el seu marit -el magnat mediàtic Rupert Murdoch- i unir-se a la xarxa social. Un rumor sucós però fals que The Guardian va elevar a notícia per després desmentir-la amb un simple titular: "El compte de Wendi Deng és fals". Però havia estat marcat per Twitter com a autèntic amb la clàssica icona blava al costat del nom, va al·legar The Guardian . "Nosaltres no comentem el nostre procés de verificació però confirmem que el compte va ser verificat per error durant un breu període de temps", va aclarir Twitter en un comunicat. L'episodi ha reobert el debat sobre la fiabilitat de la xarxa social.

"No és habitual que un compte certificat no sigui de la persona acreditada", explica Àlex Puig, fundador de Shootools.com i expert en la matèria. Twitter només es molesta a verificar les identitats de celebritats: "Se n'encarreguen uns determinats responsables, que ho fan lentament perquè no tenen recursos", resumeix. En el cas d'Espanya, hi ha una sola treballadora de Twitter que se n'ocupa per a tot l'Estat. Els criteris que s'apliquen són un misteri. Si es detecta un error, sempre es pot notificar a la xarxa social. "El que és més habitual és que algú entri en un compte de Twitter d'un altre, no cal ser cap hacker ", diu.

Plantar rumors a Twitter i veure'ls créixer s'ha convertit en tot un passatemps. Tommasso Debenedetti, un periodista freelance italià, va suplantar recentment cinc ministres del nou govern de Rajoy per demostrar que les xarxes socials són "propícies a l'engany i la comunicació fraudulenta". No li va costar gaire aconseguir-ho. La Gaceta va publicar el 3 de gener que l'executiu espanyol anunciava la modificació de l'IBI sobre els béns de l'Església en base només a un tuit del suposat compte ministre d'Economia, Luis de Guindos. Era fals.

"Els mitjans necessiten competir per ser els primers a publicar, moltes vegades sense contrastar", constata Enric Xicoy, doctor en comunicació de la Blanquerna. Els anglosaxons vigilen més, assegura, i sovint imposen als mitjans online un protocol per verificar les informacions d'origen tuitaire. Ell mateix va fer un experiment: va manipular una notícia d' El Mundo Deportivo del 25 de febrer del 1988 per recrear la petició de matrimoni d'una parella de patinadors -Catalina Mahó i Marçal Llucmajor- sobre la pista de gel, com a la cançó Calgary 88 d'Antònia Font. Va passar per bona, si més no a la xarxa social. "Twitter no és una font, sinó una cafeteria on tothom xerra", recorda. Vivim en l'època de la infoxicació , tal com ell la defineix. Un excés d'informació que no sempre es verifica i que no se sap d'on prové.