La prova definitiva que Catalunya no es creu el diàleg de Rajoy

BarcelonaSoni l'himne de l'alegria! Surti la gent al carrer i miri esperançada al cel, abraçant-se fraternalment! El diàleg ja ha arribat! Hosanna, hosanna! Ah, espera, espera. (Soroll d'agulla de tocadiscos retirada bruscament.) Per un moment, llegint la premsa de Madrid, m'havia semblat que el famós desglaç era ja una realitat. Fins a tres diaris de Madrid obren portada amb la proposta de diàleg de Rajoy, àlies 'el generoso'. Però tots tres –amb graus i tàctiques diferents– s'encarreguen d'aigualir de seguida l'entusiasme que l'anunci pogués despertar als prosenyistes. Així, 'El Mundo' titulava: “Rajoy ofereix a la Generalitat negociar-ho tot excepte la consulta”, és a dir, negociar-ho tot menys allò que és precisament l'objecte desitjat de negociació. És a dir, res. És a dir, zero. L''Abc' tirava de jeroglífic: “La Moncloa s'obre a negociar a partir del model territorial del PSOE de Rubalcaba”. Surto al carrer a preguntar quanta gent em pot dir tres característiques del model territorial rubalcabí. La resposta més articulada que m'emporto són tres cops de paraigües d'una atribolada transeünt. El titular més descarnat –gairebé pornogràfic– és el de 'La Razón': “El Govern valora gestos per recollir el 'sentiment català”. Gestos, l'almoina de la política. I això del sentiment català sona a ratafia, sardana i rajola d'"Aquí hi viu un del Barça".

En fi: que l'anunci de diàleg és vist amb summa indiferència a Catalunya ho demostra el fet que cap dels diaris obre primera pàgina amb l'assumpte. L'única menció que hi ha, de fet, és l'últim subtítol de 'La Vanguardia', patrocinadora perenne de la Fira Dialogàlia: “Santamaría i Puigdemont se citen per a un diàleg sense condicions”. No ho sé, no ho sé: diria que els diaris de Madrid això de "sense condicions" no ho acaben de veure. És una intuïció.