'Les quatre nits': música en imatges

Aquest diumenge TV3 oferia Les quatre nits , un 30 minuts que ha recollit des del backstage i amb una mirada molt intimista l'excepcional moment que estan vivint quatre grups catalans: Els Amics de les Arts, Mishima, Antònia Font i Manel. El seguiment s'ha fet a partir del compte enrere de quatre concerts importants de les seves gires. Quatre nits, una per grup, però amb una continuïtat interna que permet el retrat global del panorama musical i generacional. Cada nit ens permet conèixer un tarannà i la feina de cada formació.

Però Les quatre nits desprèn molt més que una simple descripció d'una etapa musical del panorama català. És també el retrat dels fills d'una generació clau al país: els progres, els que anaven als concerts dels Setze Jutges que van fer escoltar als seus fills cassets d'en Xesco Boix i que tenien a casa discos de Sisa. En el reportatge s'ha sabut dibuixar aquest relleu generacional amb la visita de Sisa als camerinos de Mishima, on, amb certa transcendència, els diu: "Us heu fet grans".

Les quatre nits fuig de la narrativa periodística pròpia i habitual d'un 30 minuts per endinsar-se en un reporterisme més poètic, que busca permanentment la manera d'harmonitzar les imatges amb la música d'aquests grups. S'evidencia la voluntat de definir televisivament, de traduir en imatges, la poètica d'aquesta bona collita musical: el detallisme, la quotidianitat, el preciosisme, la delicadesa, la subtilesa de les lletres. El pla d'unes vambes, l'ombra de la lletra T projectada sobre les parets d'un vagó, les corbes d'una paret d'un hotel o la conversa d'uns amics sota un fanal parlant dels fills. Costa trobar reportatges on, a part d'explicar i descriure un fet o un esdeveniment, hi hagi la voluntat de transmetre climes i sensacions a través de les imatges per reforçar el missatge. Un 30 minuts diferent que retrata un fenomen musical, una evolució generacional i també una actitud vital.