Per què diem que ha guanyat 'Parásitos', en castellà

BarcelonaUn cert enrenou a les xarxes perquè els mitjans catalans ens referim a la guanyadora dels Oscars amb el seu títol en castellà, Parásitos. Hi ha qui vol veure-hi alguna submissió autonomista al castellà o alguna limitació de marc mental. No és el cas. El criteri que s'aplica és estrictament tècnic. Es mira si la pel·lícula té títol en català, perquè s'hagi estrenat en aquesta llengua. Si no és el cas, es recorre al títol en castellà –en cas que el tingui–, ja que serà el que probablement coneguin la majoria de lectors.

Pensem en una pel·lícula com Some like it hot, de Billy Wilder, que es coneixia a Espanya com a Con faldas y a lo loco, dos títols de molt mal traduir en català. Fins que TV3 no la va estrenar –amb la molt bona troballa de Ningú no és perfecte–, els mitjans s'hi referien pel títol en castellà. Per sort, avui dia cada cop més els títols en anglès arriben tal qual i no cal recórrer a un criteri antipàtic, cosa que ens recorda el veritable problema: l'anomalia amb la qual s'estrenen aquí les obres audiovisuals, donant l'esquena a una comunitat lingüística que representa, pel cap baix, el 40% de parlants. Els mitjans podríem intentar fer veure que l'anomalia no existeix i traduir els títols pel nostre compte, però, aleshores, podríem trobar-nos que tal diari en diu Paràsits i un altre en diu Polls... i que TV3 l'acaba estrenant com a Paparres. Si tingués diners per comprar-la, esclar.

Voler canviar la realitat amb el llenguatge és, sovint, una tasca necessària i quixotesca alhora: entre el desig i el sentit comú, l'equilibri és delicat. És més productiu orientar la indignació a una distribució cinematogràfica que margina el català, no en els mitjans que –de manera inevitable– reflecteixen aquesta tara. Perquè el que jo vull no és escriure Paràsits –magra solució–, sinó tornar a veure aquest magnífic film subtitulat en català.