PAREU MÀQUINES

Per què una frase no racista sí que és un titular racista

Més a l'entorn de la xenofòbia dels tabloides anglesos

Un amable comentarista qüestiona una afirmació d'un article meu anterior. Jo comentava una portada del 'Daily Mail' amb el titular “Els nivells d'immigració trenquen nous rècords” i deia que era un nou exemple de primera pàgina del tabloide que “supurava xenofòbia”. El comentarista, en canvi, escrivia: “Jo crec que la frase no pot ser considerada xenòfoba per si mateixa”. Però és que aquesta és precisament la trampa. És ben cert que el titular en qüestió és, en aparença, estrictament informatiu. Una dada freda; el sagrat fet –'give me the facts!'– indiscutible en periodisme. Però, per analitzar-ho amb profunditat, cal tenir en compte dos aspectes: la proporcionalitat i el context.

Sobre la proporcionalitat. Si un diari ocupa la meitat de les portades amb temes relacionats amb els immigrants i els refugiats, transmetrà la idea que aquest és un assumpte d'una urgència total. La insistència pot fer que un tema que ocupava un lloc discret en la llista de preocupacions dels ciutadans tot d'una escali posicions, pel soroll mediàtic. Si, a sobre, les notícies sobre estrangers sempre desprenen un to negatiu –com és el cas del 'Mail'– el dia que donen la dada freda d'un nou rècord migratori, el seu lector s'encén automàticament.

I sobre el context. És allò del mitjà que és el missatge i que deia Luhan. Imaginem-nos el titular “Catalunya lidera el rànquing de dèficit públic”. Llegit a 'El Punt Avui', és un títol que denuncia el maltractament fiscal que patim. El mateix enunciat, imprès a 'La Razón', es converteix en un (nou) clam contra la Generalitat, per gastar en el que no ha de gastar. Amb la xenofòbia, passa el mateix: la insistència i el marc mental acaben connotant negativament qualsevol dada sobre els immigrants.