Ens queda molt per veure
E n dues setmanes, la sortida del nou iPad i la dels nous lectors digitals tàctils Kindle ha posat en relleu que les pantalles són un dels camps de batalla més actius i interessants del mercat de l'electrònica de consum. Apple presumeix de mostrar quatre vegades més píxels en la mateixa superfície, i assegura que això canvia completament l'experiència d'ús. Amazon reconeix que fins i tot els dispositius pensats per llegir poden beneficiar-se de la manipulació directa amb els dits. Mentrestant, les pantalles Amoled (diodes lluminosos orgànics de matriu activa) creades per a telèfons mòbils i càmeres digitals són cada vegada més grans i fan possibles televisors més brillants i més prims. Els artífexs d'aquests avenços en tot tipus de dispositius són els fabricants de components, i val la pena seguir algunes de les tecnologies de visualització més prometedores. Pràcticament totes ens arriben, com els Reis, des d'Orient.
Com comentàvem en aquest espai fa uns quants dissabtes, l'ús que es donarà a cada aparell determina el tipus de pantalla que fa servir. Centrant-nos en els dispositius de mà -entre 6 i 10 polzades, posem-, amb els tablets i els e-readers com a màxims exponents, els compradors hem de triar entre el cristall líquid (LCD) retroil·luminat dels primers -que pot presentar imatges de milions de colors i admet vídeo en moviment però es veu malament a la llum del dia i consumeix tant que cal carregar l'aparell cada poques hores- i la tinta electrònica dels segons -que només serveix per a les pàgines d'un llibre o un diari, estàtiques i en nivells de gris, però consumeix tan poc que la bateria pot aguantar setmanes sense acostar-se a un endoll.
La majoria dels esforços de desenvolupament s'orienten cap a la fusió de les dues aplicacions. La pantalla ideal seria la que, consumint molt poc, pugui mostrar -en interior i en exterior- imatges de molta resolució, molts colors i en moviment. En aquest sentit treballen els nord-americans de Qualcomm: les seves pantalles Mirasol són una variant de la tinta electrònica que imita la refracció iridiscent de les ales de les papallones per aconseguir uns colors que encara són una mica esvaïts però suposen un gran avenç respecte als lectors monocroms actuals.
En canvi, els coreans de Samsung -promotors també dels Amoled- han passat de la tinta electrònica a un procés anomenat electrohumitejament, que han adquirit amb l'empresa holandesa Liquavista, i que aprofita el comportament de determinats líquids sobre superfícies amb càrrega elèctrica. Els primers resultats, que inclouen aplicacions en altres tipus d'aparells, com rellotges o panells de vehicles, són realment interessants.
També n'hi ha que de moment es conformen amb les prestacions actuals de les respectives tecnologies i es concentren a millorar-ne algun aspecte no vinculat directament a la qualitat de visualització. És el cas de la taiwanesa AU Optronics, que disposa d'una pantalla de tinta electrònica que no cal alimentar mai perquè genera la seva pròpia energia. El truc és que porta panells solars al darrere, sense que això la faci més gruixuda.
Uns altres coreans, LG, han començat aquesta setmana a subministrar pantalles de tinta electrònica flexibles. A diferència de les convencionals de vidre, es poden doblegar fins a 40 graus perquè són de plàstic, cosa que a més les fa més primes, més lleugeres i infinitament més resistents als cops i les ratllades. De fet, a la demostració els donaven cops amb un martell de goma i seguien funcionant. La flexibilitat permetrà aplicar-les en tota mena de suports, des de fanals fins a samarretes.
Fins i tot el cristall líquid ens reserva sorpreses: Sony ha patentat un procediment pel qual les pantalles dels telèfons mòbils podran portar a sota, i no als marges, diversos sensors d'imatge, com la càmera per a videoconferència, identificació o maneig gestual, o el lector d'empremta dactilar.
És tan clar que encara ens queden moltes coses per veure com que no sabem en quines pantalles les veurem.
