Jack Kerouac, protagonista del RAR d’aquest diumenge

Els enllaços a partir de l'autor d'"A la carretera" ens duran a un 'road trip' pel Marroc, a descobrir el bar més artístic de San Francisco i a contemplar els ciutadans nord-americans des de l'òptica del fotògraf Robert Frank

La portada, en PDF

"That's not writing, that's typing". Amb aquest comentari desdenyós Truman Capote es va referir en una ocasió a l'obra de Jack Kerouac. Per a Capote, la "prosa creativa" de Kerouac no mereixia pas el qualificatiu de "literatura": era només un exercici que consistia a pitjar compulsivament les tecles d'una màquina d'escriure.

Però el cas és que, més enllà de les apreciacions de detractors com en Capote, l'estil de Kerouac i de la resta de membres de la Generació Beat va provocar una gran commoció en la joventut nord-americana de principis dels anys 60. El RAR d'aquest diumenge ens obre les portes de l'univers personalíssim d'una fornada d'escriptors que, encapçalada per Kerouac, va marcar un abans i un després en la literatura nord-americana.

L'afició pels "road trips" dels autors de la Generació Beat porta el suplement a arrencar amb un viatge per carretera que recorre les ciutats marroquines de Tànger, Essaouira i Jajouka. Estirant el fil de Tànger, escenari de la pel·lícula de Jim Jarmusch, 'Only lovers left alive', el RAR recala en l'amor immortal dels vampirs i, per una carambola, acaba ensenyant-nos els curiosos retrats que confecciona l'artista Sandro Kopp a partir de les imatges que obté de les videoconferències a través de Twitter.

La revista també compta amb un extens reportatge central sobre la biografia i la producció literària de Jack Kerouac i s'atura a conversar amb Janet Clyde, propietària del bar Vesuvio de San Francisco, el punt de trobada habitual dels escriptors de la Generació Beat. Clyde detalla al RAR una significativa anècdota que retrata l'addició a l'alcohol de Jack Kerouac. El suplement també dedica unes pàgines a ensenyar la sensacional obra fotogràfica de Robert Frank, molt admirat per Kerouac, i acaba parlant de 'haikus' i de budisme zen, filosofia que l'autor d'"A la Carretera" va abraçar durant bona part de la seva vida.