La religió esquerda els mitjans públics danesos
El nou contracte programa insta a ressaltar la tradició cristiana del país i evita la paraula ‘integració’
CopenhaguenLa corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca, DR, encara una època de turbulències. Les més visibles seran les retallades tant en personal (unes 400 persones perdran el seu lloc de treball) com en el nombre de cadenes i emissores, però també s’apunten canvis en els continguts, uns canvis potser més subtils però significatius pel que representen. El nou contracte públic de l’ens, que tindrà vigència entre els anys 2019 i 2023, estableix les pautes que hauran de regir les informacions de la corporació. I n’hi ha una que crida l’atenció, sobretot quan es compara amb el contracte programa anterior, que ha servit per al període 2015-2018.
¿En què es basa la polèmica? En dues paraules: cristianisme i integració. La primera s’introdueix al nou contracte, mentre que la segona en desapareix. El document, signat entre el ministeri de Cultura i l’empresa pública a mitjans de setembre, insta la DR a posar l’accent en les “arrels cristianes” de la societat danesa, introduint com a novetat aquest concepte religiós, i afegeix que la corporació ha de contribuir a promoure una Dinamarca fonamentada en una comunitat “basada en els valors de la democràcia, la igualtat i la llibertat d’expressió”. Aquesta última frase és la que ha generat més controvèrsia, no pel que diu, sinó pel que no diu, ja que substitueix la de l’anterior contracte, en què s’establia que les cadenes de televisió i emissores de ràdio de la corporació pública havien de “contribuir a promoure la integració en la societat danesa”, un concepte que ara s’omet.
Influència de la ultradreta
Les polítiques sobre els mitjans de comunicació públics surten del Parlament, i aquest nou acord té l’empremta del Partit Popular Danès (DF, per les sigles en danès), una formació antiimmigració que dona suport a l’executiu des de fora i que ha posat l’accent en la necessitat de ressaltar la tradició cristiana de Dinamarca al nou document, en contraposició a la multiculturalitat.
De fet, el diputat del DF Morten Marinus va afirmar al diari danès Politiken que la intenció del partit era endurir la redacció del document anterior, que només obligava la DR a reconèixer el llegat cultural cristià del país. “Crèiem que [aquell text] era massa feble i per això hem exigit aquesta especificació, que deixa clar que la DR ha de mostrar el patrimoni cultural cristià en un grau superior”. El mateix diari recollia les opinions contràries a aquesta modificació d’altres representants polítics, com la portaveu de l’Esquerra Radical, Marianne Jelved, que alertava que aquests conceptes són “excloents en una societat diversa com la de Dinamarca”, i afegia que la societat danesa està construïda sobre valors cristians, “però també sobre la diversitat i la llibertat d’expressió”. També ho criticava el portaveu del Partit Popular Socialista, Jacob Mark, que lamentava la “clara influència” de la ultradreta en l’agenda política i ho definia com un pas més per posar pals a les rodes a la integració dels immigrants.
Dinamarca és un estat confessional, amb el cristianisme de tipus protestant-luterà com a religió oficial. Un 75% de la població és membre de l’Església del Poble Danès (Església Evangèlica Luterana de Dinamarca), que té com a cap la reina Margarida II, tot i que la màxima autoritat administrativa és el ministeri d’Afers Eclesiàstics. L’islam, però, constitueix la minoria religiosa més gran al país, i ha experimentat un creixement important durant els últims anys com a conseqüència de l’onada de refugiats que han arribat al nord d’Europa. Segons recull el diari danès Kristeligt Dagblad, uns 306.000 musulmans vivien a Dinamarca l’octubre del 2017, una xifra que representa el 5,3% de la població total del país. Abans del 2015, l’any en què la crisi dels refugiats va ser més acusada, aquest col·lectiu el formaven unes 263.000 persones.
Retallades
Però aquesta no és l’única polèmica que afecta aquests dies els mitjans públics danesos. Un projecte de llei del govern aprovat amb el suport del Partit Popular Danès obliga la corporació a reduir les seves despeses en 420 milions de corones cada any fins al 2021, la qual cosa equival a uns 56 milions d’euros anuals. Per aconseguir-ho, s’ha traçat un pla que preveu l’acomiadament d’unes 400 persones i l’aprimament de l’estructura directiva. A més, s’eliminaran tres dels sis canals de televisió existents actualment, i tres de les vuit emissores de ràdio.
“S’ha pres una decisió política per reduir el pressupost de la DR en un 20%. Serà dur, però ens ho agafem com un repte. Alhora, tenim l’ambició de desenvolupar la DR de la millor manera possible per a les futures generacions dins del nou context econòmic i polític”, afirmava fa pocs dies la directora general de la corporació, Maria Rorbye Ronn, en un comunicat. A més de la retallada de pressupost, aquests canvis s’han justificat per la necessitat que l’empresa pública posi el focus en la transformació digital. “El rerefons és l’estalvi econòmic, però també assegurar que la DR pot intensificar encara més la seva conversió digital”, deia la directiva.
Així, es reduirà significativament el nombre de canals tradicionals amb la intenció de prioritzar el contingut digital, alhora que es potenciarà l’ streaming i els podcasts.
